Trobem la carretera enboirada i el temps és ben fresc. Però els matins a les Hautes Terres són així. És diumenge i potser per això no trobem gaire trànsit i ho gaudim molt. El que sí que trobem és molta gent caminant al costat de la carretera, suposem que van cap a l'església. La majoria van ben mudats, algunes noies i nenes amb vestits blancs (com de comunió) que ens sorprèn que puguin ser tan blancs veient com renten la roba als rius.
Passant per alguns pobles i a l'arribada a Ambositra veiem baralles de galls. Veiem és un dir, perquè no ens hi parem pas. Tot de gent al voltant d'una mena de ring amb les pobres bèsties al mig. És diumenge, dia festiu i cadascú aprofita pels seus hobbies.
La carretera és un no parar de puges i baixes, un trencacames, però es va pedalant força bé per la carretera asfaltada tot i que amb alguns forats.
Arribem a Ambositra fent la última pujada del dia. 92'4km i 643m de desnivell acumulat en un matí.
Dutxa i passeig per la petita ciutat plena d'esglésies.
Dia 25 de juliol. Avui comencem pujant, però ja va bé perquè fa fred i ens acompanya una boira pixanera durant una bona estona. Com sempre els matins aquí d'alt són tapats.
La carretera continua tranquil·la, deu ser perquè som lluny de la capital. I nosaltres ho agraïm. El que no ens agrada gaire és que la mainada ens demanen bombons tota l'estona. N'hi ha que ni diuen bonjour. Això va per zones, sembla. Aquí tenen aquesta cantarella "bombon, vazahà". Intentem agafar-nos-ho bé, perquè no ens agrada (som del parer de no fer regals, fora d'alguna organització o escola). Però és com un joc per a ells, no sabem si és que els turistes/blancs els hi donen caramels sempre... Normalment als poblets no ens ho diuen, o quan parem a fer un refresc, calent sovint, prefereixen mirar-nos com una atracció, la que realment som.
El paisatge canvia una mica, hi ha més arbres i més verd. Trobem mimosa a Madagascar! Hi ha algun tros de la carretera ben perfumat de mimosa. Que curiós trobar-ne aquí, no hi contàvem pas.
L'última pujada del dia es fa eterna. Fa calor i estem cansats. Però a d'alt de tot, entre els arbres, trobem l'entrada al Parc Ialatsara, el Lemur Forest Camp. Avui dormirem aquí, en una cabanyeta i tenim tot el parc per nosaltres. Hem fet 84'7km i 1160m de desnivell acumulat.
Abans de sopar fem la visita nocturna. Primer donem plàtan a un grup de lèmurs que deuen venir cada vespre a buscar el sopar, i després passegem pel bosc proper i veiem molts camaleons. Un petit passeig molt profitós.
Dia 26 de juliol de 2016. Ens aixequem ben d'hora, esmorzem i ja tenim el guia esperant-nos. Caminem durant 3 hores pel bosc, però no veiem gaires lèmurs, només tres espècies ben esquerres. La caminada és interessant, el lloc també, però tenim mala sort i els lèmurs no es deixen veure bé tot i que els guies volten buscant-los. És el que té anar a veure animals. El que sí que veiem són els problemes que tenen per preservar el bosc dels llenyetaires furtius.
Ens equipem i continuem amb les bicicletes cap a Fianarantsoa. Fem una llarga pujada però a d'alt de tot marxen tots els mals. Quines vistes! 
La millor baixada de Madagascar (de moment) de la N7. A baix, pedalem una bona estona per una gran vall, plena de camps d'arròs, i moltíssima gent fent i coent totxos.
Planejant, amb la carretera una mica millor que a la vall, que estava ben feta malbé, arribem a Fianarantsoa, una gran ciutat. Avui hem fet 65km i 720m de desnivell.
Avui no tenim temps de visitar la ciutat. Demà hi passarem pedalant.
Dia 27 de juliol de 2016. Fianarantsoa és una ciutat massa gran pel nostre gust. Tot i això fem una pedalada cap a d'alt de la ciutat per veure'n les vistes. Avui ens jo agafem tot amb més calma perquè tenim pocs quilòmetres pel davant.
Anem fent amunt i avall, sense baixar dels 1100m sobre el nivell del mar, amb terrasses d'arròs i hortets, i un paisatge molt bonic de muntanya que ens recorda a La Cerdanya.
Arribem abans de dinar a Ambalavao, amb 57km i 686 m de desnivell. Ens impressiona la quantitat de gent que hi ha al carrer, i a mesura que ens acostem a la ciutat n'hi ha més i més, costa passar-hi amb les bicicletes i tot. Resulta que avui hi ha mercat, i deu venir tota la gent dels voltants a comprar i vendre, o a fer el volt. Perquè hi ha molta gent, sí, però també moltes parades.
Un cop dutxats i dinats anem al "mecànic" de bicicletes a canviar el radi que se li ha trencat a la Laia a la baixada abans d'arribar a Ambalavao. El taller és a l'aire lliure, una saca plena d'eines a terra i molta gent arreglant-se la bici ell mateix. Però per ajudar-nos a nosaltres sobre gent i tothom vol dir-hi la seva i mirar. En resum, passem una estona ben divertida perquè ens treguin la pinyonera per poder posar el radi, que per sort dúiem nosaltres.
Passegem pel mercat i comprem alguna cosa per menjar. Després anem a un bar a tastar el vi que fan a la zona, que no val res, i marxem una mica decebuts perquè l'ambient no és gaire agradable.
Sopar malgaix i a dormir.
Dia 28 de juliol de 2016. De bon matí, amb una llum i unes boires precioses, fem 12km fins a la reserva d'Anja. 
Allà fem un tour de dues horetes per veure els lèmurs catta, camaleons, pujar a les grans pedres per tenir vistes fantàstiques i entrar a les grutes. 
Avui hem vist molts lèmurs, i no són gens tímids perquè salten per sobre nostre, paren el sol (la postura és ben divertida) i mengen sense immutar-se per la nostra presència.
I som-hi, tornem a la bici. El paisatge sembla de l'oest americà. Tot avui ens trobem ramats de zebús com si fessin la transhumància, o potser els porten al mercat, no ho sabem. El paisatge i tot plegat és curiós, diferent i bonic. Després d'una bona pujada toca baixar i fer puges i baixes fins a Ankanamera, on contàvem dormir. Però sorpresa! Aquí no hi ha res de res. Així que ens toca fer els 100km que queden fins a Ihosy, i són les 12h del migdia. Se'ns ha girat feina, molta feina, perquè a les 18h ja és fosc.
Pedalem gaudint poc del paisatge, però podem dir que és bonic. Els últims 40km es fan molt durs perquè tenim el vent en contra i estem cansats. A 36km trobem un restaurant amb habitacions molt bàsic i decidim esforçar-nos per arribar a Ihosy. I així ho fem. A les 17h, després de 141km i 1330m de desnivell, arribem a un hotel prou decent.
Dia 29 de juliol de 2016. Comencem fent una llarga pujada, per sort encara no apreta el sol. La temperatura ha anat canviant aquests últims dies i ens nota que ja no som a les Hautes Terres perquè ja no refresca tant.
Quan som a d'alt, el paisatge es torna molt monòton, estepa per tots costats, poca gent i pocs pobles. Ens espera un dia de llargues rectes, al principi amb una mica de pendent avall i al final amb puges i baixes que es fan pesats veient Ranohira al fons que mai no arriba.
Avui ens ho hem agafat amb calma, una mica per recuperar les cames, però el cul és una altra cosa. Hem parat a un hotely (restaurant malgaix) per agafar forces i continuar. Això sí, allà som l'atracció del dia i tothom s'acosta a veure'ns i a mirar les bicicletes.
En total avui hem fet 90km i 700m de desnivell positiu acumulat fins a Ranohira, on hi ha l'entrada al Parc Nacional d'Isalo que demà visitarem. Aparcarem les bicicletes per un dia als bungalows del momotrek. 
Dia 30 de juliol de 2016. Parc Nacional d'Isalo. La visita al parc d'avui ha estat fantàstica. Al campament Momo Trek, el senyor Momo ens ha buscat un guia que parla castellà (molt bé, per cert) i encara ha anat millor.
Hem començat aviat, cap a les 8h del matí, caminant fins a l'entrada del Parc (també es pot llogar un cotxe, però no és el nostre estil). Primer hem anat seguint el riu Namaza pel canyon que ha erosionat a les muntanyes calcària i hem trobat petites platgetes de sorra de les mateixes roques, roques que ploraven aigua, petites cascades... Fins a la piscina blava, una petita piscina natural que sembla de color blau i l'aigua és ben fresca.
50 metres més endavant, la piscina negra és encara més freda i deu el seu nom al seu color; sembla negra perquè és més fonda, 5metres de profunditat li donen aquest color més fosc.
Hem reculat pel mateix camí, però tot es veu des d'una perspectiva diferent quan recules. Ha estat interessant. A la zona de càmping hem trobat divertits lèmurs catta i bru, 
tots ells sense vergonya i molt propers a les persones.
D'allà, ens hem enfilat cap a d'alt de la muntanya, 1km de pujada i 3 de planer amb un paisatge rocós i preciós semblant a la sabana africana per arribar a la piscina natural. Aquí hem fet un petit stop a la ruta, ens hem banyat a la petita i freda piscina on la cascada tenia aigua més calenta, hem fet un mos i hem descansat una mica.
Mentrestant, en Jerome, el guia s'ha quedat a d'alt mirant si veia un dels seus germans. I és que avui al Parc d'Isalo hi fan la cursa Isalo raid (80 i 40km), i hem pogut veure alguns corredors que venen de tot el món.
Després del petit relax, caminem una mica per la cresta de la muntanya, amb vistes immillorables,
i després de veure algunes tombes de la tribu bara, comencem a baixar fins a la sortida del Parc i tornem caminant al poble.
Hem caminat 17km i la visita ha durat unes 6hores i mitja. Estem molt contents del guia i d'haver parat la ruta amb bicicleta per un dia aquí. És el parc més visitat del país però no ens ha molestat la gent, n'hi havia però és un lloc tranquil i molt recomanable.
Al vespre (17h), fem el toc en un bar malgaix molt animat i sopem al Campament Momo Trek amb música malgaix en directe perquè ha arribat un bus de turistes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada