Katmandú i la seva vall / FINAL! Ja som a casa!

Ja som a casa! Després dels dos dies anteriors està més de 24h entre els aeroports de Katmandú, Delhi i Bcn ja som per aquí!

Vam deixar el blog penjat a Katmandú, esperant a l’aeroport actualitzar-lo, però no ens en vam sortir.
Katmandú tot i ser una ciutat amb força gent, ha estat força relaxant i tranquil•la (excepte les compres, a veure en que quedem s’ha de regatejar per sota la meitat del preu que et proposen o no!? Nosaltres vam acabar convidats a sortir de més d’una botiga!) però vam comprar alguna cosa. Les places Durbar de Katmandú i dels altres pobles gairebé metròpolis de la mateixa Katmandú que hi ha per la vall són impressionants, plenes de temples budistes i hindús de costat i barrejats, de diferents èpoques. En realitat Patan i Bakthapur tot i fer pagar peatge als turistes per entrar-hi, són dos pobles dintre de ciutats, i conserven l’encant de l’edat mitjana, fins i tot la gent viu com abans! Ah i el “temple dels micos” de Katmandú amb les seves vistes de la vall i el temple amb els ulls de buda és un indret força màgic! Cal dir que mentre la Laia feia una foto i jo posava un mico em va estirar l’ampolla de la mà, va ser còmic em vaig girar i el vaig amenaçar amb l’ampolla i se’m va encarar, ja em veia queixalat! I uns nepalesos se’n reien de mi és no a poder! Thamel zona exageradament turística, donava festa de nit i compres de dia, una ciutat curiosa Katmandú. Realment la pobresa es limita als a fores i alguns nanos enganxats a la cola que emprenyen els giris demanant menjar o peles .

Finalitza aquí l’aventura per l’Índia i el Nepal, amb les motxilles plenes de vivències, algunes compartides aquí! L’ïndia no es negativa totalment, com sembla que hem volgut, sense voler, fer veure. Tot té lo seu, i l’Índia és xocant i diferent! I el Nepal està molt preparat per acollir turistes, si més no, els quatre llocs neuràlgics que hem visitat nosaltres!

Molts i molts petons a tots! Depilats i barba polits us desitgem de tot cor: Laia i Jordi!

Temple de Swayambhunath (temple dels micos) Katmandú / Talles "eròtiques" i Temple de Nyatapola a Bhaktapur.

Cirerets al sol a Patan (el secret de la cuina) / Vistes de l'Himàlaia (vol Katmandú - Delhi) / Dormint a l'aeroport de Delhi.


La ruta del nostre viatge! uns 5000km d'aventura per molts indrets i xoc cultural!

NEPAL, des de Pokhara

Namaste Nepalí! Des del dimarts dia 7 d’agost ja som al Nepal. Això és diferent, està clar. Ja ens havien recomanat acabar al Nepal el viatge i ara ho comencem a entendre. Aquí no hi ha tantes presses, tanta pressió, tanta brutícia, tanta gent, ... tot és més tranquil i ens notem més relaxats. Sabem que ens queda Katmandú, i segurament al ser una ciutat serà més moguda, però als pobles que hem estat de l’Índia no són com els que hem vist al Nepal; així que les ciutats esperem que tampoc.
De matinada vam travessar la frontera a Sunauli despertant al funcionari d’aduanes indi. Un cop a la banda del Nepal vam fer el visat i vam agafar un “taxi” (jeep rus fet pols i vell) compartirn-lo amb una parella d’anglesos fins a Lumbini perquè hi havia vaga de transports fins a mig matí, com gairebé cada dia que hem estat al Nepal.
A Lumbini, el poble on va néixer Buda, és un poble rural i tranquil amb el seu carrer d’hotels turístics en creixement. Hi ha molts temples budistes de diferents països al voltant del llac, l’arbre i la pedra on va néixer Buda, actualment el temple de Maya Devi i la columna de Ashoka.
El dimecres 8 d’agost vam agafar un bus cap a Chitwan, on després de tres busos locals diferents (alguns molt divertits i d’altres asfixiants) vam arribar a Sauraha on ens esperaven la Brígida i l’Ivan per passar 4 dies plegats abans del seu “trekking” de 10 dies pels voltants de l’Annapurna. Sauraha és un dels pobles a prop del parc natural de Chitwan des d’on en un entorn rural i massificat alhora pel turisme, estàvem preparats per a veure animals de selva i relaxar-nos dormin a tocar d’ella. La primera tarda vam situar-nos a la zona i vam poder veure dos cocodrils, un de cada espècia que hi ha a Chitwan (un d’ells el gavial, un estrany cocodril que només menja peixos). L’endemà al matí vam fer un safari d’alt d’un elefant amb un clima una mica en contra nostra. Va ploure tota la nit i al matí poc però anava fent. Això no ens va deixar veure gaires animals, però sí molts de cérvols,” gaurés” (un tipus de rens), un cocodril i ocells. Però l’important era voltar per allà amb elefant i veure la selva, tot i que ens hagués encantat veure rinoceronts indis, però no va poder ser. Està clar que el tigre, les hienes, els lleopards i ossos morruts són massa difícils de veure. Vam anar a veure com banyen els elefants, però ens va semblar molt guiri i a més no era el que ens esperàvem, a part de que no ens agradava com tracten els pobres elefants. Així que no ho vam fer.
A la tarda, quan el dia va millorar, vam llogar unes bicicletes per anar a veure el lloc on crien elefants i vam haver de travessar el riu amb una canoa que feia mitja por! Pobres elefants, lligats ja de ben petits en una pedra perquè no s’escapin. Fins i tot feien cara i moviments que semblaven bojos. Més tard vam anar a veure els estables dels elefants del govern, a tocar de la selva, i sorpresa!!! Hi havia un rinoceront indi mascle menjant tranquil•lament al costat de la tanca de dos filferros! Quina sort! Els guies d’allà es sorprenien de que fos tan a prop, i els hi feia una mica de por acostar-s’hi, ja que poden ser molt perillosos. Però aquest es veia tant tranquil, que semblava de mentida i tot! I ens hi vam acostar, igual que tots els turistes advertits pels guies i retirant-se quan el rinoceront aixecava el cap.
El 10 d’agost vam agafar un súper autobús de luxe (green lines) per primer cop en tot el viatge per anar fins a Pokhara. Aquí esperàvem tenir sort per veure unes vuit muntanyes de l’Himalaya reflectides al llac, però en l’època de monsons és molt complicat que no hi hagi núvols. Hem vist algun pic en algun moment, i són impressionants. A Pokhara hem passejat per Lakeside, hem anat amb canoa pel llac (remant nosaltres), hem anat amb bicicleta, hem comprat, ... i ens hem relaxat una mica. Això és súper tranquil.
Demà marxem cap a Katmandú, última parada del nostre viatge.
Fins aviat!
PD: Tenim teclat normal gràcies al portàtil de l'Ivan, han tornat els accents, ç trencades i d'altres grafies de casa!

Sunauli, frontera Índia - Nepal / Lumbini, l'arbre on va néixer Buda / Autocar direcció Chitwan.

Posta de sol davant la selva de Chitwan / Estables d'elefants / Rinoceront indi


Pokhara: remant al llac Phewa Tal, passeig amb bicicleta al poble tibetà Tashi Ling i vista de les muntanyes de l'Himalayaque veiem.

Adéu Índia des de Varanasi

Namaste! Avui som a Varanasi, on ens va costar forca arribar-hi. Vam patir molt perquè l’autobús anava tard, i aquí tot es moooolt lent. Finalment vam arribar deu minuts abans que sortís el tren de nit i no us imagineu l'alegria que vam sentir.
Després de dormir forces hores al tren, vam arribar a les 7 a Varanasi (amb més de dues hores de retard, això sí, però millor perquè sinó arribàvem massa aviat). Aquesta ciutat, on molts hindús venen a fer ofrenes i a morir al riu Ganges no ens ha acabat d'agradar massa. De fet, en general les ciutats índies no ens han acabat d'entusiasmar.
Varanasi és gran, ple de carrers estrets on costa una mica orientar-se, brut i amb gent que no ens ha acabat de fer el pes. La guia ja ens avisava que estafen molt aquí, però tot i no refiar-te de ningú, quan dónes una mica de confiança ... Zas! Però de tot se n’aprèn.
Aquesta tarda agafem un bus (destartalat i sense llitera) cap al Nepal, on esperem arribar demà mati i no tenir masses problemes per creuar la frontera. Ja ens han avisat que al Nepal hi ha problemes de pluja, a veure com ho farem per passar aquesta última setmana llarga que ens queda de viatge.
Fins aviat!!

Des de Khajuraho

Namaste! Avui al mati hem arribat a Khajuraho amb un tren de nit. Es un petit poble on hi ha molts temples amb escultures er[otiques intactes des de fa molt temps gracies a la selva que les va "amagar" i no les van destruir. Al poble s-hi esta tranquil, potser tambe perque avui es un dia festiu per ells (algo dels germans i les germanes).

Els dos dies que no us hem pogut escriure hem estat a Jaipur, un caos de ciutat on feia molta calor i on estava predestinat que no hi haviem d-anar. Ja de bon principi no voliem dormir/hi perque les ciutats no ens agraden i perque algunes persones ens n'havien parlat malament. Pero voliem fer/hi una foto, com a m'inim, i veure el temple dels micos. Aixi que vam pensar anar/hi amb bus des de Pushkar i alla agafar/ne un altre cap a Agra el mateix dia.

Pero no, la cosa no va sortir com voliem. A l'estacio de Jaipur ens van dir que, tant els busos com els trens, estaven tots plens perqu[e l'endema era la festa dels germans i les germanes o algo aixi (dura un parell de dies). Una mica agoviats, vam anar fins el temple dels micos on, suposem que per la calor, tampoc en vam veure tants. Aixo si, els hi vam donar cacauets i els agafaven de la ma!

En Nana, l-home del rickshaw ens va portar a comprar un bitllet d'un bus privat. Mare de Deu!!! Quin desastre. El bus anava plenissim, fins i tot a d'alt del sostre. Encara sort que teniem seient!!! Brut i fet una merda, pero podiem seure, i molta gent no. No nomes era el nostre bus que anava ple, per la carretera veiem autobusos i cotxes a rebentar!

Al final vam arribar forca tard a Agra, on per sort ens van donar una habitacio i un parell de sandwich cap a les 12 de la nit. Darrera nostre arribaven dues noies catalanes amb les que l-endema vam anar a visitar el Taj Mahal, el fort d'Agra i el Baby Taj. Despres de dinar en un "restaurant" del carrer, vam decidir anar al cinema a veure una peli de Bollywood. Allo era un altre mon. No semblava que fossim a l'India. I la peli va ser... divertida tot i que molt americana pero amb balls dels seus, i xocant pel que veiem al carrer.

Les noies catalanes ens van ensenyar com estalviar encara mes! Elles ho regategen tot! A nosaltres aixo no ens va gaire, pero si que potser ho hem de fer un xic mes. Tot i aixo, de moment no ens esta sortint un viatge gens car. Salut a tots!

Jordi i Laia

Vistes de Jaipur des del temple del Sol, donant menjar a un macaco i caos a la sortida de Jaipur.

Agra: Taj Mahal, dinant un thali en una parada del carrer i esperant el tren a l'estacio.

Temples de l'oest de Khajuraho, detalls erotics del kamasutra i temples de l'est.