
Laia i Jordi estiu de 2015.
Comencem per l'inici...
Preparant... A punt! 8 de juliol de 2015, tot a punt per iniciar la gran aventura d'aquest estiu! Tornem a Àsia, aquest cop a fer una ruta cicloturista per VIETNAM, LAOS i CAMBODJA. Amb les bicis empaquetades i un munt de material de reserva, medicines i guies; ens embarquem a descobrir les parts, si potser, més rurals d'aquest racó de món.
El divendres 10 de juliol vam arribar a Hanoi
amb les nostres alforges, bicicletes velles i un munt de material per
les bicis (gràcies Radicalbikes), amb l'intenció d'arribar a Cambodja
amb elles, després de fer un tour pel Nord del Vietnam i travessar Laos.
Ja a la capital Vietnam, ens instal.lem al Nova Hotel on amb l'agència Vega Travel el dissabte 11 anem fins a Halong Bay
i fem un creuer amb barca contemplant les illes (formades com diu la
llegenda per un drac), visitem coves, platges, i fem un kayaking... Tot
plegat fantàstic i un dia complet, turista, però fantàstic.
El diumenge 12 de juliol vam visitar el barri vell de Hanoi. Passejant amunt i avall amb la calor, ens vam impregnar una mica més de la cultura vietnamita, seguint la ruta recomanada per la Lonely. De moment aquest país en progrés es captivador i un pèl opulent en negocis, botiguetes i paradetes. No sabem si serà la capital. Amb un boom de moto tipus scooter i una gent amable que no emprenya al turista. Un dia exhaust, acabat a la nit a l'estació de trens on vam agafar un tren amb lliteres fins a Lao Cai, bicis incloses!
El dilluns 13 de juliol va començar la nostra aventura amb bicicleta. A quarts de 8 vam començar a pedalar cap a Sapa. 7h 35km 1500d+ http://connect.garmin.com/activity/835726486
Estirem cames i reposen en una de les pensions que recomana la Lonely planet (Sapa és excessivament turístic).
Dimarts 14 de juliol, 5h 51km 650d+ http://connect.garmin.com/activity/835726486 Després de descansar a Sapa enfilem a les 6 del matí cap al port més alt del Vietnam, Tram
Ton pas 1960m. La carretera ja és molt menys transitada que la del dia
anterior i anem pujant mica en mica fins a l'últim tram que és més dur. A
d'alt de tot ens envolta la boira i comencem un descens espectacular
cap a la província de Lai Chau. Al arribar a la conca del riu tornem a veure arrossars, abans des de d'alt i ara més de prop.
Quan
portem uns 50km, la calor apreta molt i, parlant amb un vietnamita que
ens convida a aigua i ens deixa tamborets per seure a l'ombra de davant
de casa seva, decidim dormir a una guesthouse de Tam Duong (zona gens turística, però amb un entorn de muntanyes i camps verdíssims)
Dimecres 15 de juliol, 7h 57'5km 950d+ http://connect.garmin.com/activity/835726516 Després
d'una nit de pluja, endarrerim la nostra sortida més d'1h. Comencem a
pedalar a la fresca amb una bona pujada, complicada però recompensada a
la baixada i arribem fins el nou Lai Chau, ciutat amb una gran avinguda
de 8 carrils, però sense massa trànsit.
Mengem una mica i tornem a enfilar carretera amunt on comença a canviar el paisatge tornant-se cada cop més espectacular.
Després d'arreglar una punxada comença una baixada fantàstica on anem trobant
pobles al costat de la carretera amb mainada i gent que ens saluda.
Tothom d'estranya de veure'ns amb bicicleta, o això sembla.
Arribem a Pa So i dormim en un resort que havia tingut una vida millor (tot i estar ara amb obres).
Dijous 16 de juliol http://connect.garmin.com/activity/835726551 sortim
de Pa So després d'esperar 3h que pari la pluja. Tot i això, al cap de
5km de pedalar ens cau un bon xàfec a sobre i hem de refugiar-nos en una
botiga/barraca, on la gent és molt amable.
Com
que la pluja no para decidim parar un bus i anar fins a Dien Bien Phu,
saltant-nos les parades previstes amb bicicleta de Moung Lay i Monug
Cha, ja que la pluja no para en tot el dia.
La
carreteraés increïble al costat del riu, i molt atrotinada per culpa de
la pluja. Una llàstima no enganxar un bon dia perquè l'entorn és
fantàstic.
Al arribar a Dien Bien Phu encara plou. Anem a la guesthouse Binh Long, on l'home gran resulta molt simpàtic tot i no parlar massa anglès.
Divendres 17 de juliol fem turisme per Dien Bien Phu,
ja tocava veure vestigis del passat bèl·lic d'aquest país. Aquí va
tenir lloc la victòria del Vietminh contra els francesos colonials i els
orígens de Ho Chi Minh i el Vietcong. Amplian la llegenda del poble
vietnamita i la seva resistència a l'invasor; xinès, francès, japonès o
americà.
Un dia de
passejada sense deixar de ploure fins al migdia, però tornant-hi al
vespre. Veient la vida diària d'aquesta ciutat transfronterera, en
creixement un pèl abusiu, com el tastet que hem vist del nord del
Vietnam.
El disabte 18 de juliol, torna a ploure de ben d'hora i només hi ha un bus que ens porta al segon poble, ja dintre de Laos, on teníem previst fer parada amb la bici. Així que tornem a carregar les bicis a un bus, i cap a Laos! Realment ens hem estalviat una pujada forta, llarga i sense vida, a més de la pluja. A la frontera ja ha parat de ploure, però quin caos de tarifes i taxes per a obtenir el visat i entrar al país! (Fins i tot hem pagat per deixar-nos prendre la temperatura amb un termòmetre que semblava de joguet). En definitiva, arribem a Muong Khua, Laos. Un poblet de carretera, amb l'encant de tenir un poblat antic travessant un pont penjant, el primer temple wat que veiem en el viatge i una mena de moll d'on surten barques riu avall cap a Luang Prabang. A part d'un entorn de selva espectacular.
Diumenge 19 de juliol, avui tocava moure'ns 90km amb barca pel riu Nam Ou! http://connect.garmin.com/activity/839830772 De Moung Khua a Nong Khiaw.
Un recorregut fantàstic pel mig de la selva a uns 20km per hora, veient
poblets que només s'hi pot arribar pel riu, i viuen del riu; i unes
muntanyes envoltades de selva espectaculars. Valia la pena tot i el preu
elevat al que sotmeten al turista. El trajecte tranquil, només ha
plogut una estona.
Hem
arribat a Nong Khiaw, un poble enganxat a banda i banda del riu molt
tranquil, on ja estem començant a trobar més turistes. Dormim en una
típica cabana de palmera aixecada de terra, les úniques del costat de
riu del poble, però abans agafem les bicis per anar a veure la cova Tham Pha Thok, a uns 3km. http://connect.garmin.com/activity/839830803
El dilluns 20 de juliol, tornem a les bicis direcció Pak Mong, 32km, 247d+, 3h i 50min, http://connect.garmin.com/activity/839830853 una carretera vorejant a estones el riu que havíem recorregut el dia abans, amb un paisatge i poblets rurals genials.
Fins
i tot aprofitant un moment de pluja vam esmorzar-dinar al restaurant de
la família d'un camioner que parla quatre paraules d'anglès, molt
simpàtic. Reprenèm la marxa i poc abans d'arribar a Pak Mong la bici de
la Laia pateix una averia greu! Els coixinets del pedalier s'han
trencat! I a qualsevol pujadeta queda clavada! Arribem com podem, i
busquem un mecànic, aquí com al Vietnam al haver-hi tantes motos està
ple de mecànics locals que reparen motos dintre el menjador de casa com
aquell qui diu. Però ens envien a 12km ennllà on es veu que hi ha un
gran Market i la possibilitat de trobar una guesthouse on dormir.
Contínuem com podem però en un taller sortint del poble trobem el
camioner del restaurant que li solden una part del camió, i al veure'ns i
explicar-li s'ofereix a dur-nos al Market, així que vam fer 10km amb el
seu camió. Quin gran home.
Doncs a Nom Thouamtai,
on hi ha un gran Market, fem el que podem amb la bici, amb uns
coixinets semblants i un munt de grassa, ja està el pedalier operatiu i
ben tort dels cops. A buscar una guesthouse i sopar, no abans sense
caure un bon aiguat! Aquest monsoon!
http://connect.garmin.com/activity/839830864
Dimarts 21, ens aixequem ben d'hora, volem fer 100km. Així ho fem, arribem a Luang Prabang en 8 hores 105km i 800d+http://connect.garmin.com/activity/839830955 les
bicis han aguantat tot i haver de canviar dos cops la cambra de davant
de la meva bici, la talonera es mou i trenca les cambres, crec.
Definitiva una ruta trencacames veient rius afluents d'afluents fins
arribar al gran riu Mekong. Selva i més selva, on sempre anàvem
acompanyats de poblets rurals i la seva gent, amb els seus nens dien
Sabai-dee! Al veure'ns passar!
Només quan quedaven 15km la
pluja ens va fer parar dos cops, però ja teníem coll avall la pedalada i
Luang Prabang, l'antiga capital i estat a la butxaca.
Tot arrodonit amb un sopar barbacue a la llera d'aquest impressionant riu, el Mekong.
El dimecres 22 de juliol de 2015, Luang Prabang.
Dediquem tot el dia a conèixer aquesta ciutat, bressol del rei de Laos i
amb més de 30 temples budistes. Monjos i turistes! Una ciutat estranya,
però captivadora. Mercat de matí pels locals (menjar), mercat nocturn
pels turistes (paradetes de roba i objectes) i a més paradetes de menjar
de baguettes, sucs i cafès, o de nit, ple de parades de menjar,
barbacoes o fins i tot bufets lliure a peu de carrer (estret això sí).
Sense oblidar la llera del Mekong i del Nam Khan, que n'envolten la part
antiga. Protegit per un turó amb la seva estupa i unes vistes genials.
Entre entrades a museus i temples, Luang Prabang es torna poc econòmica,
tot i dormir a la guesthouse Norasingh (punt mig de preu i molt ben
situada) i menjar per cap caler al carrer.
Dijous 23 de juliol, tornem a la carretera, http://connect.garmin.com/activity/844905095 avui
30km entre arrossars i camps de pinyes amb els pobles rurals plens de
paradetes venen-les acabades de tallar. També a mig camí hem fet una
parada que prometia molt i no ha estat a l'alçada de les expectatives,
les Tat Sae waterfalls. Aquestes cascades amb piscines d'aigua
cristalína i passeig amb elefant si vols, resulta que encara no porten
prou aigua, i tot i desviar-nos, deixar les bicis i carregar les
alforges a una barca per anar uns metres riu amunt a trobar aquest
indret, ens hem trobat un lloc força sec, amb un encant especial,
esperant l'arribada de l'aigua.
Per sort hem estat una bona estona amb tot l'entorn per a nosaltres sols. Sense banyada refrescant, tornem a les bicis i enfilem fins a Xian Ngeun, on fem parada esperant els dos ports de muntanya del dia següent.
La
primera setmana a Laos i segona d'aquesta aventura pel sud-est asiàtic
està tancada, però ens ha deixat uns dies sense Internet, travessant les
muntanyes de Luang Prabang direcció sud.
Divendres 24 de juliol,
54'7km bastant èpics, amb els 1800 de desnivell i tots sota la pluja https://connect.garmin.com/modern/activity/891877031 , unes 7 hores de pujada
de força bon fer (només un moment hem tocat el 10%), ara bé, els
paisatges enboirats amb les siluetes de les muntanyes i la vegetació
selvàtica, entre la pluja, ha estat una visió i un petit patiment de
resultat satisfactori. Poblets, molt menys que els darrers dies, però
amb vida rural de muntanya i els seus cultius. Al final hem fet parada a
Kiewkacham, només té uns tres restaurants i dos guesthouses, una
senzilla i l'altre pitjor! Però per sort la senzilla té una dutxa a
compartir, amb aigua calenta, i és que sense parar de ploure en tot el
dia i a 1500m d'alçada, estem enfredolits.
Ja som al dissabte 25 de juliol, tornem a pedalar sota la pluja, https://connect.garmin.com/modern/activity/891877004, unes
8 hores 74'7km i 1270d+. Una ruta més freda i enboirada que l'anterior,
ja que ens movíem per sobre dels 1000m en un trencacames de pujades i
baixades. Força frustrant no poder veure bé el fons del paisatge. Per
sort després de fer una noodle soup i patir un tros més les inclemències
meteorològiques, als últims 15km hem començat a baixar just quan ha
parat de ploure, i sense obrir-se el cel, hem notat el sol i ha marxat
la boira, deixant-nos unes vistes de muntanyes càrstiques espectaculars,
plenes de vegetació.
Diumenge 26 de juliol, per fi tenim Internet. Som A Vang Vieng. http://connect.garmin.com/activity/844909593 L'etapa
d'avui, més dura del previst. 80km 550d+ i unes 7 hores amb dinar i tot
(on el garmin ha deixat de gravar la ruta al km 59, perdent part del
tram, i potser les rutes dels dies anteriors, deu ser l'aigua). Tot i
alguna baixada impressionant, a mig matí ha tornat la pluja, i no pas
xim xim. Realment ens hem d'acostumar al monzó, però és força
emprenyador. El paisatge entre arrossars i muntanyes càrstiques, i tot
ple de gent a l'entorn d'aquest cultiu. Per fi hem arribat a Vang Vieng,
on comprem un pneumàtic i una cambra, ja que ahir se'n va tallar un
lateralment (uns 2'8€ la cambra, cara; i 4'8€ el pneumàtic, barat. Ja
veurem si duren). Ah i tornem a trobar turistes. Aquest poble en el
passat era el paradís de la "festa". Ara, és ple de guesthouses i
agències per a fer activitats d'aventura al riu i per les muntanyes
(bici com nosaltres, XD). Això sí, a la tarda, torna a ploure! Però no
ens privem de passejar vora del riu i el poble.
Aquesta setmana queda encetada gairebé a la meitat, ja que no teníem Internet quan tocava.
Dilluns 27 de juliol de 2015, quilometrada de 100km
7h i 619m de desnivell acumulat. Avui una mica més recuperat, el dia
anterior em va deixar K.O... Algun problema de son i panxa. Però
demostrat, ben superat! Hem arribat a Tha Lad, http://connect.garmin.com/activity/846069390 deixant la
carretera 13n i agafant una secundària, la carretera 10, mig en obres!
Per acostar-nos a una zona en creixement turístic de la gent del país,
el llac Ang
Nam Ngum. La ruta de bon fer, puja i baixa força fàcil per poblets. Ens
ha cridat l'atenció els pobles que viuen del llac a la part nord, tot
gira entorn la pesca! Aquí quan hi ha algun producte, es ven a tot
arreu. A part avui ens ha plogut molt poc, i al arribar a Tha Lad, hem
gaudit de força tranquil.litat vora d'uns dels rius que surten del llac.
Dimarts 28, tornem a fer una quilometrada, 93km 7h i 350m d+.
http://connect.garmin.com/activity/847150174 per arribar a la capital de Laos, Vientian,
una ruta molt tranquil.la al principi, muntanyosa i amb el cel pixaner i
enboirat, que s'ha anat escalfant amb el dia i el trànsit. Avui ha
estat la pitjor etapa, segurament, a causa del trànsit que hem trobat a
la carretera 10, molt estreta, en un entorn d'arrossars i de rectes
llargues com mai. Per adobar-ho un bon tram, cada cop més a prop de la
capital, està en obres (fan uns 4 carrils, i quan els tinguin acabats,
ja hauràn de refer-ne la meitat, asfalten amb cimen un munt de Kms)
bruta i plena de pols i de força trànsit. Realment se'ns ha fet molt
llarg. Tot i així, l'entrada a la capital no ha estat tant greu, o
difícil, com qualsevol altre capital, podríem dir que el trànsit era
fluïd sempre. Ara a explorar Vientian, de nou a la llera del Mekong, i
ara, a més, fent frontera amb Tailàndia. (Ens allotgem al mix paradise
guesthouse)
Dimecres 29 de juliol, dia per descobrir la capital de Laos Vientian
i desplaçar-nos amb el bus de línia al Buddha Park. Una ciutat prou
tranquil.la per lo gran que és. Com era d'esperar plagada de Wats,
monjos, que contrasten amb la vida més cosmopolita que hem vist en tot
el viatge a Laos. Enmig de banderes i propaganda comunista, el
capitalisme del mercat, les paradetes i el turisme es disparen per tot
arreu agreujant el contrast real i cultural, del que realment volen ser.
El Buddha Park, tot i no ser molt antic, s'ha tornat un lloc digne de
visitar pels turistes, potser cansats dels wats més típics, aquí un pot
trobar escenes hindús i budistes, un pèl més divertides, si més no la
composició extravagant del lloc.
Un
cop voltat amunt i avall la part més turística i llera del Mekong
d'aquesta ciutat, agafem les bicis i anem a buscar el bus de nit amb
lliteres per anar cap el sud! El sud de Laos. http://connect.garmin.com/activity/849178459
Dia 30, dijous.
Ja encetada la 4a setmana de viatge. Ens hem plantat amb el bus a
Pakse. Ja som al sud de Laos. Muntades les bicis després d'una nit
llarga dintre el bus, ens posem en marxa fins a Champasak, a uns
30km per una carretera tranquil.la i planera, amb algun vidre que ens a
tallat un pneumàtic. Hem arribat entre arrossars i resseguint del riu
Mekong, que avui hem atravessat pedalant per un pont llarguíssim!
Després de trobar allotjament al Saythong guesthouse, agafem les bicis
lliures de pes i anem a visitar el wat Phou, que està a uns 11km igual
de bon fer que els del matí. El wat Phou, és important per les restes
arqueològiques semblant en època i trets al d'Angkor. Tot i ser més
petit i còrrer el perill d'esgavellar-se més per culpa l'aigua.
Tot
i això les vistes del pla amb el temple i el Mekong al fons i les
pedres i escultures tan antigues són un bon premi. Això i la pau que hem
trobat a Champasak. Km's totals 64km, entre el camí, buscar una botiga
amb recanvis i anar al wat. http://connect.garmin.com/activity/849178661
4a setmana de viatge i últims dies previstos a Laos, ja som al sud, a la zona de les 4.000 illes "Si Phan Don". En aquest divendres 31 de juliol de 2015, hem fet 107,6km i 160 de desnivell positiu des de Champasak, en 8h http://connect.garmin.com/modern/activity/850026901
Tot amanit per dos ferris de fusta per creuar el Mekong i un paisatge més sec, si més no, no tant emboscat de selva com al nord de Laos i Vietnam. Arrossars i mainada saludant-nos "sabai-dee" o "bye" per tot arreu com sempre fan al veure'ns passar amb les bicis. Tot plegat per arribar a l'illa gran Don Khong on fem parada, relax total a la llera del Mekong al poble de Muang Khong, i la guesthouse khong view per a nosaltres sols.
Tot amanit per dos ferris de fusta per creuar el Mekong i un paisatge més sec, si més no, no tant emboscat de selva com al nord de Laos i Vietnam. Arrossars i mainada saludant-nos "sabai-dee" o "bye" per tot arreu com sempre fan al veure'ns passar amb les bicis. Tot plegat per arribar a l'illa gran Don Khong on fem parada, relax total a la llera del Mekong al poble de Muang Khong, i la guesthouse khong view per a nosaltres sols.
Dissabte 1 d'agost de 2015, Avui
hem fet el vol per l'illa de Don Khong on havíem dormit, descobrint que
hi ha un pont ben nou i no feia falta agafar el ferri. L'illa súper
rural i tranquil.la. Tornem a la carretera 13, la a de les rectes i la
nostra acompanyant per mig Lao, tot per fer uns 20km fins a Don Det,
una altre illa molt més petita. Aquesta hi arribem amb barca, és una
illa més turística, però amb l'emcant de només tenir camins de terra
estrets i casetes vora el riu, amb el punt de festa un pèl hippie, per a
joves, collonut. (Es fan happy smoke per tot arreu) Amb la volteta a
l'illa i fugint d'un parell d'aiguats, hem voltat 45km ben planers i
relaxats (els últims sense alforges) http://connect.garmin.com/modern/activity/850971716
Diumenge 2 d'agost. Ens aixequem relaxats per anar Don Khon, l'illa
just sota Don Det, i que fa frontera amb Cambodja. Estàn comunicades
per un antic pont francès. Anem tot ciclant per corriols un pèl
enfangats, fins a la zona de la cascada de Li Phi, impressionant per la
llargada i força que porta! Allà el tour és a peu, i acaba en una
publicitada platja tropical en ple Mekong, però no et pots banyar, massa
corrent. Això si, un lloc ben muntat, amb tumbones, xiringuitu...
Entre
algun xàfec fem la volta a l'illa per algun camí i pont antic que fa
basarda, enmigles plena jungla, restes dels francesos, més platges
castigades pel temps, i els dofins del Mekong enlloc. Hem vist unes
altres cascades, les de Khonphasoi, més petites però amb moltíssima
força. Relax a l'hamaca a la guesthouse MrB's per acabar el dia. 25km
enfangats i planers http://connect.garmin.com/modern/activity/852287643
Dilluns 3 d'agost, avui
tot i aixecar-nos ben d'hora, no hem pogut pedalar fins a quarts de 9.
La raó, fins les 8 no hi havia barques per sortir de l'illa. 2'5h
perdudes.
Quan hem
agafat les bicis, no hem parat fins a la frontera, 20km. Després de tot
els tràmits i 38$ per cap. Adèu Laos, ja som a Cambodja.
Avui
el sol no ha perdonat, i la planera carretera, on l'asfalt s'ha
convertit en terra i forats, ens han endurit l'etapa. Cambodja, on la
gent torna a somriure, i la mainada ens saluda amb "hellous". Però el
paisatge de desforestació dels 60km que hem pedalat en aquest país et
trenquen una mica el cor. I a més el trajecte, poc habitat. Ens hem
d'acostumar als nous costums, que de ben segur ens sorpendràn. Ja som a Stung Treng, de tornada al Mekong en un nou país. Hostal le tonlé i amb un total de 84km en 6h http://connect.garmin.com/modern/activity/853513346
sopar i canvi de cervesa ben merescuts (a Laos només beuen beerlao)
Dimarts 4. Avui
hem fet la ruta més llarga del viatge, gairebé 141km en 9'5h i 400 de
desnivell. Tot per a poder arribar al següent poble amb allotjaments PreahVihear, http://connect.garmin.com/modern/activity/854652605
per carretera molt bona (ja no farem més cas a la Lonely, la d'ahir
havia de ser bona i la d'avui no, i és l'edició 2015... Tot un cas) Això
sí, avui ha fet un sol de justícia, que ens ha castigat de valent. El
paisatge, després de creuar el Mekong per un pont nou de més d'1'5km,
ens ha sumergit en quilòmetres de desforestació i nous poblats que giren
entorn de l'extracció de teka o de replantar les terres de la forma més
tradicional.
Dimecres 5 d'agost. Avui
dia de punxades. Només de sortir ja tenim una roda a terra, aconseguim
gràcies a un crack de mecànic de motos 4 cambres de 26", tot un tresor,
ja que a Laos només trobàvem de 24". Però quan dúiem 25km i hem parat a
fer un suc, la roda arreglada torna a estar punxada, el pobre noi la deu
haver pinsat al muntar-la. Res canvi i continuem. Fem 59 km fins a una
guesthouse a les portes del temple de Kho Ker. El
paisatge avui, molt millor, un bon tall de jungla al costat d'un parc
natural, poblets rurals que han acabat en un entorn de desforestació
menys trist que els dels dos dies anteriors. Ja sense alforges anem a
fer la ruta aquest temple angkorià, menys conegut, però té una piràmide i
un entorn de lluita entre selva i arqueologia molt interessant.
Quan
volem tornar, la meva bici té una roda punxada i no portem eines! Ningú
ens pot ajudar i estem a 10km de selva de la guesthouse! Pasciència,
comencem caminant fins que para un policia fora de servei amb la família
i la seva camioneta pickup, i ens deixa pujar al darrere fins a la
guesthouse. Dia de punxades. En total 78km, els últims 10 caminant i amb
camioneta pickup. http://connect.garmin.com/modern/activity/856704884
Dijous 6 d'agost. Ahir
dia de punxades... Avui més! Contents amb les cambres aconseguides feia
dos dies abans... Doncs han explotat dugues, aconseguint haver de
canviar 4 cops la cambra de darrera de la meva bici... Total i algun
moment amb pluja 114km i 200 de desnivell. http://connect.garmin.com/modern/activity/856705072 Però ja som a Siem Reap, a punt de visitar Angkor i aparcar les bicis les últimes setmanetes. (Ja toca)
La
ruta d'avui, planera i tranquil.la, amb poblets rurals a l'entorn de la
jungla desforestada, amb les botigues, els treballadors de la llenya i
el camp; i com no, les escoles, a Cambodja és l'únic país dels tres que
hem estat aquí el sud-est asiàtic, amb escoles rurals en acció (potser a
Laos i Vietnam és festiu...) La ruta, sense comptar els problemes
tècnics, molt fàcil, però fins arribar al tram de la highway 6,
civilització a la seva manera, trànsit i més trànsit, lligat a la
conducció pèsima d'aquest país, on la llei del més fort i el que corre
més, guanya. Pitjor que Laos i Vietnam del nord, al meu parer. I entrar a
Siem Reap, un autèntic caos, podríem dir que no hi ha moltíssim
trànsit, però sí, molt de caos. Demà més, cap a visitar Angkor, esperem
enganxar alguna hora més tranquil.la que avui.
Diumenge 9 d'agost, tocava
agafar un vaixell i remuntar el llac Tonle Sap i el riu Sangker. Una
ruta pintoresca, ja que passa per un munt de poblets flotants. Però el
trajecte, compartit amb un excès de turistes, anxovats. En un vaixell
vell, amb una fressa aixordadora de motor, i un trajecte de més de 8h,
sortint amb una horeta de retard, han desangelat el camí. Sort del
paisatge i la pobre gent que hi viu, que fa bona cara tot i passar una
barca gegant carregada d'estrangers, provocant onades i trencant gàbies
de pescar... Si més no, una aventura més, per arribar a Battambang, ciutat gran i tranquil.la, amb un passat colonial francès decadent.
El
segon dia, lloguem unes bicis! Com no! Ferros total, rovellades i
velles. Però fem 25km, parant de platja en platja fins a Shianouk Ville i
tornar a Otres.
La 5a setmana encetada plenament a Cambodja. Som divendres 7 d'agost de 2015, i avui tocava fer una ruta circular sense alforges des de Siem Reap fins a Angkor, uns 53km, planers, temples amunt i temples avall http://connect.garmin.com/modern/activity/857640364 Tot
un increïble passeig pels impressionants temples d'Angkor, el complex
religiós més gran del món amb les nostres bicicletes, la dakota i la
montana. Una gran forma d'acomiadar-nos d'elles, després de 1428km pel
sud-est Asiàtic. A les 7 del matí ja èrem Angkor Wat, havent fet els 6km
de la guesthouse 7candles on estem afincats fins al temple, passant
previament a pagar 20$ dolars per poder voltar per tots els temples.
La
jornada s'ha tornat dura gràcies al potent sol, i la gentada de
turistes que trobàvem als llocs més emblemàtics. D'Angkor Wat al de
Bayon, dintre d'Angkor Thom, amb les impressionants cares esculpides en
les torres, amanit per micos i elefants que es passegen pels turistes.
Ruta al nord per veure més wats i jardins com les terrasses dels
elefants i el jardí botànic, passant pel Preah Khan, Neak Poan, Ta Som i
d'altres que hem vist des d'afora, cada cop més cansats i cremats. Fins
al Ta Prohm, famòs per estar recobert d'arbres i jungla, dintre mateix
de les parets de pedra. Tot, fent alguna parada per pendre els refrescos
més cars del viatge i buscant corriols enmig la jungla entre antigues
muralles dels temples, donant un toc d'aventura al final del viatge amb
bici.
Amb
això, fem un canvi de xip i de transport, pels següents i finals 13
dies. Les bicis dels 80, han treballat de valent amb les alforges,
carreteres i clima advers. Però Siem Reap, és un bon lloc per donar-les a
la fundació Ponheary Ly theplf.org amb l'objectiu de l'educació, obren
escoles i faciliten als nens Cambodjans anar-hi. Les bicis tindràn
aquest ús, o bé pels voluntàris. A més la fundació, porta la guesthouse
7candles, on els vam descobrir. Sort! School is the Answer!
Dissabte 8 d'agost de 2015, acomiadats de les bicis, avui planificació i relax per la ciutat de Siem Reap tot
un descobriment, una ciutat molt turística, i amb els seus racons de
tranquil.litat. Amb molta festa i restaurants. Ple de gent de moltes
nacionalitats, suposem, fent nit per visitar Angkor. Sobretot destacar,
els mercats i el Pub street i voltants! Amazing! Cosmopolita i festiu
total.
Dilluns 10 d'agost, primera visita a la capital de Cambodja, Phnom Penh, tot
i un viatge amb bus de més de 6h, el recorregut ha estat prou bo, un
bus amb gent del país, net i amb espai per a les cames (amb el capítol
tours). Arribem a la capital i després de buscar un hotelet prop de
l'estació del mercat central, passegem fins al museu nacional, on gaudim
d'un munt d'escultures khamers o jamers en un museu molt bonic, però
petit, en el meu parer.
Fem
el vol per la riba on s'ajunta el Tonle Sap amb el Mekong, i ens
refugiem de la pluja en un mercat proper i després en el mercat central,
Psar Thmei. Paradetes de tot i més, de joies i imitacions de tot, fins a
peixateries i carnisseries, en viu i en directe (animals vius), ah i
aranyes i tot tipus de cuques fregides. Però deixem Phnom Penh pels
últims dies de viatge, ara l'objectiu és la platja.
Dimarts 11 d'agost de 2015, agafem un bus a Kep, antic
poble de mar de la jetset francesa en època colonial, ara les villes
estàn ocupades, tot és gris i brut, excepte la platja de sorra fina. On
acabat de ploure, ha sortit el sol, deixant-nos tastar l'aigua asiàtica
(força tèrbola, si més no aquí). Però a Kep el més important és el
mercat de crancs.
On
la seva venda i pesca, són l'atractiu principal del poble. Al costat
del mercat, ple a vessar de restaurants de cabres de mar "centollos" o
"crabs", cuinats de moltes maneres, però sobretot amb pebre de Kampot
(dels millors del món diuen).
Aquí
sí, la Lonely no falla, i al restaurant Kilmy hi degustem aquest plat.
Quin premi! Sopem cranc al pebre verd de Kampot i rajada amb all, (amb
arròs, que no falti) i unes cerveses, per menys de 20 dolars (tot i ser
l'apat més car del viatge) fantàstic. Continuarem demà el camí cap a les
platges verges.
Dimecres 12, tornem
agafar el bus, avui més tard, així podem tornar a fer un passeig per la
platja de Kep, avui més neta. Total anem força a prop, a Kampot, ciutat
en una entrada de mar llarguíssima i plena de villes colonials
decadents, on es cultiva aquest pebre tant famòs i car. Ciutat
tranquil.la per passejar a la riba i fer un tomb amb vaixell per veure
la posta de sol i el festival de les cuques de llum amb les estrelles,
canal i jungla amunt. Fantàstic i molt complicat de captar amb la nostra
càmera de retratar.
6a
setmana i última d'aquest increïble viatge pel sud-est asiàtic. Per fi
arribem a l'objectiu final, que ens havíem proposat com a premi per la
pedalada. Trobar la Platja! dijous 13 i divendres 14 d'agost de 2015, som a Shianouk Ville (platja d'Otres 2) fem
dos dies de relax, el primer dia, de platja total, amb sorra blanca,
mig dia amb la platja per a nosaltres sols, amb una aigua clara i
calenta que al llarg del dia és va enterbolint. I en uns bungalows de
palmera típics jemers, al garden elephant, amb ambient i menjar genial.
La porta al paradís?
A
més esquivant la pluja i gaudint d'un sol fantàstic! Ja podem dir que
la platja d'Otres 2, és la més tranquil.la. Quina sort haver-la
escollit! Otres 1 també ens ha agradat, més gent i allotjaments, però
ben tranquils. Res a veure amb les de tocar a la ciutat, plenes de tot;
(Locals i allotjaments a l'engròs, festa, casinos, brutícia, pobresa...)
Dissabte 15 i diumenge16 i després d'agafar un ferry, ens plantem a l'illa de Koh Rong,
on fem
dos dies per acabar d'arrodonir el viatge, en unes platges
paradisíaques. Sorra blanca, racons solitaris i aigua calenta i
netíssima. El primer el passem per la platja de Koh Thai, just on hi ha
el poble i la continuació, on es troben els bungalows de palmera davant
el mar. Nosaltres ens estem d'alt de tot d'un turonet, enmig la jungla, a
l'última línia de bungalows, més econòmic i tranquils. Al Paradise
bungalows. On tením llum de 18 a 6, ja que a l'illa van amb generadors.
Des d'alà, les hamaques del porxo hi veiem micos (macacos), una mena de
camaleó i compartim lavabo amb un geko (llangardaix típic, blavòs i
granat, que hem vist també a Vietnam i Laos). La
mateixa tarda, roques a través anem a la platja que queda més al nord,
llarga, tranquil.la, amb una sorra blanquíssima i l'aigua transparent,
on hi ha una illeta de sorra davant d'una sortida de riu de la selva.
Una mica d'snorkel, happy hour al poble i sopar al gran porxo de palmera
del Paradaise. Primer dia de platja a l'illa fet.
El
segon dia, fem amb molt de relax el matí i ens apuntem a un tour amb
barca, on farem diferents activitats per 8$ amb beguda inclosa. Sense
grans expectatives, la veritat, però ho fem perquè uns companys
valencians ens parlen molt bé de l'activitat de nadar amb el plàcton
lluminiscent, una de les activitats del pack. Doncs gran sorpresa i gran
dia. Comencem en una barca típica laoisiana, on coincidim amb unes
australianes, unes noies catalanes i una altra parella. Primera parada,
snorkel a una illeta tota de roques i selva, on gaudim moltíssim, del
fons de roques, corall, plantes, eriçons de mar gegants i tot de
peixos.
L'aventura
continua cervesa en mà amb el fishing, comprem gambetes a uns
pescadors, des de la seva barca enmig l'oceà, i a pescar! Amb un fil de
cuca enroscat a una ampolla d'aigua, amb la certesa que el que
pesquèssim ens ho menjaríem. Una de les australianes, la primera a posar
la gamba a l'aigua, nota una estravada, un dels dos nois mariners que
ens porta, ja li pren l'ampolla i comença a dir "big one" i quan el
treu, mare meva, quin troç de peix, dos pams de llarg i més d'un d'alt.
Animats, la resta de tripulants anem pescant peixos que no arriben al
pam. Fem una bona caixa i cap a coconut beach, una platja encara més
maca que les d'ahir. La barca ben a prop de la sorra, platja molt poc
profunda, on podem anar a buscar-hi cerveses i algun cubata, mentre ens
fan el peix i unes broquetes de pollastre en una barbacoa d'alt la
barca.
Increïble
i contetíssims, mengem a la sorra i passem la tarda de cel tapat pel
monzó fins que es pon el sol. Després de tot, i súper satisfets, toca
banyada enmig de l'oceà, completament de nit, enmig del plàcton, i com
s'il.lumina amb el moviment dels braços i mans! Quin munt de bons
moments!
El dilluns 17 d'agost de 2015, decidim saltar a l'illa del costat Koh Rong Samloem,
i així poder haver estat en dos illes increïbles i paradisíaques, i
efectivament, aquesta és més tranquil.la, menys poblada. La platja
principal Sarracen Bay, està plagada de bungalows davant el mar, molts
en construcció. Com on dormim, el sweet dreams, dos bungalows davant la
platja i una mena de bungalows adossats a segona línia de mar a mig fer,
on uns ucraïnesos estan fent un racó idíl·lic, fàcil, ja que la jungla
arriba a pocs metres d'aquesta sorra blanca. Però ells tenen un tracte
proper i el millor restaurant de la platja, petitó i on tot és boníssim a
part de ser el més econòmic, segurament. A cada àpat tenen cua de gent
d'altres resorts, sort que només allotgen unes 4 parelles en el seu.
Matí
de relax a Sarracen Bay i a la tarda 1'5km per un caminet enmig la
selva per a travessar l'illa per la part estreta i arribar a la millor
platja de totes, the Lazy beach, la gandula, platja antigament només
accesible als hostes de l'únic ressort que hi ha. Però ara està oberta.
Una
platja més brillant i neta que les altres (i ja ho èren) on l'aigua és
més profunda, més turquesa, transparent... Roques i jungla als dos
extrems, amenitzat pel vol d'una àguila marina enorme. Aquest final de
viatge, és realment el premi que buscàvem a la nostra pedalada.
El dimarts 18 d'agost, després
de veure sortir el sol a Koh Rong Samloem, des del gronxador i les
hamaques del sweet dreams, passem les dos primeres hores de sol gaudint
de la platja, gairebé per a nosaltres dos sols.
Però
estem en èpoques de monzó, i tants dies de platja fugint de la pluja,
era molta sort. Comença a ploure mentrés esmorzem, i amb alguna treva,
perquè no para en tot el dia, arribem a l'últim vaixell del viatge.
Aquest temps no ens importa gaire avui, perquè estem de retirada cap a Phonm Penh, a
la capital de nou. Dia de transport, el speed ferry i el bus. Tot
plegat per fer nit a la ciutat d'on surt el nostre avió en unes 36h i
aprofitar-les per visitar allò que no vam veure en la primera estada.
El dimecres 19 d'agost de 2015, últim dia sencer i el volem aprofitar al màxim a Phonm Penh, després
d'esmorzar a le royal guesthouse, on fem nit, negociem amb un conductor
de remork o tuk tuk (depen qui ho diu), molt simpàtic, per anar al
museu-espai commemoratiu del camp d'extermini de Choueng Ek i el museu
de la presó S21 de Toul Sleng. Molts turistes, diuen que són de visita
obligada. Però són molt colpidores i alhora interessants. Provaré de
resumir aquestes visites tant dures, junt amb la història tant terrible
explicada en aquests dos indrets.
Tracten
sobre el genocidi dels jemers rojos durant la revolució delirant de Pol
Pot. Bàsicament, en nom d'un comunisme rural ferotge, va voler acabar
amb tot progrés, exterminant qualsevol amb indicis intel.lectuals,
metges, professors... Portar ulleres o tenir un bolígraf a la butxaca
(anècdotes explicades durant les visites). Van expulsar la població de
les ciutats, obligant a tothom a treballar la terra i tornant als pobles
d'orígen de cada família.
Tots
a un món rural col.lectiu on crear una societat sostenible sense cap
mena de modernització. Un caos que entre el 1975 i 1978 va cometre un
genocidi brutal, on no es van escapar ni dones i nens, amb principis
tant bàrbars, com, "acabar amb arbres des de l'arrel" (parlant de
famílies senceres) o, "val més la pena matar un innocent per error que
deixar un enemic viu". Arribant a embogir i purgant als pròpis jemers si
eren acusats amb qualsevol mínima excusa, fins i tot per ser massa
comunistes (referint-se a altres interpretacions). Com per exemple amb
Vietnam, enfrontats amb ells tot i ser antics alïats contra els
estadiunidencs del tiu Sam. Els nord americans del sud (EEUU) després de
bombardejar els Cambodjans per subministrar als Vietnamites, van deixar
la majoria de la població de l'entorn rural en la pobresa extrema, fil
conductor, aprofitat pels de Pol Pot per a culpar, el progrés i les
ciutats, destruint-les junt amb fàbriques i molts dels seus habitants,
sobretot intel.lectuals. Aconseguint-ne el suport, els jemers, els
autèntics Kampuchans, eren aquests, les gents sense res del camp, les
muntanyes i la jungla. El seu futur passava per triplicar la producció
d'arròs i tornar a l'edat mitjana en un tancament total. Que va acabar
amb gran part de la població, en tres anys i mig Cambodja va passar de 8
milions d'habitants a 5... no només per les atrocitats del genocidi,
als camps de concentració de tot el país, sinó, perquè a meitat de
règim, no hi havia arròs per a menjar, ja que es venia a Xina a canvi
d'armes. Pels enfrontaments armats que es van iniciar entre Cambodjans
dissidents, Tailàndia i Vietnam.
Van
ser aquests últims, junt amb les brigades cambodjanes d'alliberament,
que van possar fi a aquesta fatalitat d'interpretació del comunisme.
Realment, un xoc total, sinó conèixes aquesta història. (Segurament està
explicat a mitges i amb la meva presició limitada, reduït a un dia
d'experiència i una lectura a la Lonely Planet). Però
realment, la manera d'exposar els fets en aquests dos espais, són molt
durs. Fotos, roba, crànis i ossos; mostrat explícitament... Que et fan
venir més d'un mareig.
La
societat cambodjana s'està aixecant d'aquells fets, rebutjant-ho com a
societat i treballant-ho. Això m'ha semblat avui. Alguns països amb
passats foscos, haurien de seguir l'exemple d'Alemanya i de Cambodja, i
haurien d'haver treballat aquests punts puntxants, les societats ho
necesiten. Mai es pot mirar cap a un altre costat i esperar que els
cadàvers no surtin a la superfície. Això m'ha quedat clar avui. Volia
reflexionar en veu alta, ja que és una de les coses que et demanen en
plena visita, i explicar què he après, sobre com la humanitat
(tristament) ha mancat en el nostre passat, per sort de tant en tant.
Desprės
d'aquesta lliçó que hem rebut i descol.locats, hem acabat de fer de
turistes al russian market, fer el millor cafè amb gel de la ciutat i a
passejar més d'una hora fins al palau reial i els wats que envolten
aquesta zona on el Mekong passa per la ciutat ajuntant-se amb altres
rius.
Cambodja,
Cambodia, Kampuchea... Un país, avui, però una cultura molt antiga de
molt abans d'Angkor. Plena d'històries bòniques, però amb d'altres de
terribles. Ànims jemers.
El dijous 20 i divendres 21 d'agost de 2015, últim dia, o mig dia, des de Phonm Penh (dijous)
fem l'última passejada i ens firem amb compres de roba i bambes de
preus molt baixos al mercat central, el Thmei Psar. Segons la meva
opinió i contradint la Lonely, és un lloc millor per a trobar roba i
objectes interessants per al turista. Fem passar les hores fins que
agafem un tuk tuk per anar a l'aeroport internacional de Phonm Penh.
Fins a Doha, on fem nit durant un trànsfer de 12 hores.
Esperant
per arribar a Barcelona i d'allà a casa, a Celrà, que ens esperen la
nostra gent i la festa major de Bordils, per ajudar-nos a acabar de
girar l'horari del jet lag.

Tot el resum del viatge més ben ordenat està al link d'aventures llargues Vietnam / Laos / Cambodja. A continuació us volem resumir i compartir les etapes que vàrem fer amb bicicleta (o barca) durant el nostre viatge per Vietnam, Laos i Cambodja. L'aventura va durar 42 dies, però en ruta cicloturista sense agafar transports públics, van ser uns 20 dies en diferents etapes de 3 o 6 dies... Uns 1600km rodats amb les alforges i uns 10000 de desnivell acumalat repartits en dos punts de més muntanya. Aquestes "etapes seguides" les hem penjat al Wikiloc, però al GarminConnect, estan per dia o etapes diàries (si la pluja no va espatllar el gps en aquell dia concret.)
Laos, Mang Khua - Nong Khiaw (barca pel Nam Ou
Laos 3 dies Nong Khiaw fins a Luang Prabang
Laos 6 dies Luang Prabang - Vientaine
Laos 5 dies de Pakse - frontera Cambodja i fins a Stung Treng
Cambodja (nord) 5 dies Frontera Laos/Cambodja - Stung Treng - Angkor
Cambodja relax per les platges, dia 36 Otres beach 2 - Sihanouk Ville
42 dies va durar aquesta aventura, 20 de ruta cicloturista. El viatge; ple d'esforç, d'emocions, noves vivències, cultures i gent molt diverses, però molt properes alhora; amb paisatges, terres, muntanyes i illes, rius voltant el gran Mekong i mars de l'Oceà Pacífic, ciutats i pobles, jungla i més jungla, wats i més wats... en definitiva vida per tot arreu, molt antiga i molt jove. Que ens ha ensenyat un troç d'ella a fragments brillants, per aprendre coses noves, per obrir les parets dels nostres límits. En definitiva trobar el que busquem quan viatgem. Ja siguin 1600km amb la bicicleta, o d'altres amb bus, barca, camió, furgoneta, tuk tuk i a peu. Tot un nou repte superat i viscut, com sempre plegats arribant on volem arribar. Gaudir! Laia i Jordi estiu de 2015.
Els vídeos de la GO PRO un any després! A gaudir i riure!
LAOS
CAMBODJA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada