divendres 17 d’agost de 2012
Katmandú i la seva vall / FINAL! Ja som a casa!
Ja som a casa! Després dels dos dies anteriors està més de 24h entre els aeroports de Katmandú, Delhi i Bcn ja som per aquí!
Vam deixar el blog penjat a Katmandú, esperant a l’aeroport actualitzar-lo, però no ens en vam sortir.
Katmandú tot i ser una ciutat amb força gent, ha estat força relaxant i tranquil•la (excepte les compres, a veure en que quedem s’ha de regatejar per sota la meitat del preu que et proposen o no!? Nosaltres vam acabar convidats a sortir de més d’una botiga!) però vam comprar alguna cosa. Les places Durbar de Katmandú i dels altres pobles gairebé metròpolis de la mateixa Katmandú que hi ha per la vall són impressionants, plenes de temples budistes i hindús de costat i barrejats, de diferents èpoques. En realitat Patan i Bakthapur tot i fer pagar peatge als turistes per entrar-hi, són dos pobles dintre de ciutats, i conserven l’encant de l’edat mitjana, fins i tot la gent viu com abans! Ah i el “temple dels micos” de Katmandú amb les seves vistes de la vall i el temple amb els ulls de buda és un indret força màgic! Cal dir que mentre la Laia feia una foto i jo posava un mico em va estirar l’ampolla de la mà, va ser còmic em vaig girar i el vaig amenaçar amb l’ampolla i se’m va encarar, ja em veia queixalat! I uns nepalesos se’n reien de mi és no a poder! Thamel zona exageradament turística, donava festa de nit i compres de dia, una ciutat curiosa Katmandú. Realment la pobresa es limita als a fores i alguns nanos enganxats a la cola que emprenyen els giris demanant menjar o peles .
Finalitza aquí l’aventura per l’Índia i el Nepal, amb les motxilles plenes de vivències, algunes compartides aquí! L’ïndia no es negativa totalment, com sembla que hem volgut, sense voler, fer veure. Tot té lo seu, i l’Índia és xocant i diferent! I el Nepal està molt preparat per acollir turistes, si més no, els quatre llocs neuràlgics que hem visitat nosaltres!
Cirerets al sol a Patan (el secret de la cuina) / Vistes de l'Himàlaia (vol Katmandú - Delhi) / Dormint a l'aeroport de Delhi.
La ruta del nostre viatge! uns 5000km d'aventura per molts indrets i xoc cultural!
Katmandú tot i ser una ciutat amb força gent, ha estat força relaxant i tranquil•la (excepte les compres, a veure en que quedem s’ha de regatejar per sota la meitat del preu que et proposen o no!? Nosaltres vam acabar convidats a sortir de més d’una botiga!) però vam comprar alguna cosa. Les places Durbar de Katmandú i dels altres pobles gairebé metròpolis de la mateixa Katmandú que hi ha per la vall són impressionants, plenes de temples budistes i hindús de costat i barrejats, de diferents èpoques. En realitat Patan i Bakthapur tot i fer pagar peatge als turistes per entrar-hi, són dos pobles dintre de ciutats, i conserven l’encant de l’edat mitjana, fins i tot la gent viu com abans! Ah i el “temple dels micos” de Katmandú amb les seves vistes de la vall i el temple amb els ulls de buda és un indret força màgic! Cal dir que mentre la Laia feia una foto i jo posava un mico em va estirar l’ampolla de la mà, va ser còmic em vaig girar i el vaig amenaçar amb l’ampolla i se’m va encarar, ja em veia queixalat! I uns nepalesos se’n reien de mi és no a poder! Thamel zona exageradament turística, donava festa de nit i compres de dia, una ciutat curiosa Katmandú. Realment la pobresa es limita als a fores i alguns nanos enganxats a la cola que emprenyen els giris demanant menjar o peles .
Finalitza aquí l’aventura per l’Índia i el Nepal, amb les motxilles plenes de vivències, algunes compartides aquí! L’ïndia no es negativa totalment, com sembla que hem volgut, sense voler, fer veure. Tot té lo seu, i l’Índia és xocant i diferent! I el Nepal està molt preparat per acollir turistes, si més no, els quatre llocs neuràlgics que hem visitat nosaltres!
Molts i molts petons a tots! Depilats i barba polits us desitgem de tot cor: Laia i Jordi!
Temple de Swayambhunath (temple dels micos) Katmandú / Talles "eròtiques" i Temple de Nyatapola a Bhaktapur.
Cirerets al sol a Patan (el secret de la cuina) / Vistes de l'Himàlaia (vol Katmandú - Delhi) / Dormint a l'aeroport de Delhi.
La ruta del nostre viatge! uns 5000km d'aventura per molts indrets i xoc cultural!
dissabte 11 d’agost de 2012
NEPAL, des de Pokhara
Namaste Nepalí! Des del dimarts dia 7 d’agost ja som al Nepal. Això és diferent, està clar. Ja ens havien recomanat acabar al Nepal el viatge i ara ho comencem a entendre. Aquí no hi ha tantes presses, tanta pressió, tanta brutícia, tanta gent, ... tot és més tranquil i ens notem més relaxats. Sabem que ens queda Katmandú, i segurament al ser una ciutat serà més moguda, però als pobles que hem estat de l’Índia no són com els que hem vist al Nepal; així que les ciutats esperem que tampoc.
De matinada vam travessar la frontera a Sunauli despertant al funcionari d’aduanes indi. Un cop a la banda del Nepal vam fer el visat i vam agafar un “taxi” (jeep rus fet pols i vell) compartirn-lo amb una parella d’anglesos fins a Lumbini perquè hi havia vaga de transports fins a mig matí, com gairebé cada dia que hem estat al Nepal.
A Lumbini, el poble on va néixer Buda, és un poble rural i tranquil amb el seu carrer d’hotels turístics en creixement. Hi ha molts temples budistes de diferents països al voltant del llac, l’arbre i la pedra on va néixer Buda, actualment el temple de Maya Devi i la columna de Ashoka.
El dimecres 8 d’agost vam agafar un bus cap a Chitwan, on després de tres busos locals diferents (alguns molt divertits i d’altres asfixiants) vam arribar a Sauraha on ens esperaven la Brígida i l’Ivan per passar 4 dies plegats abans del seu “trekking” de 10 dies pels voltants de l’Annapurna. Sauraha és un dels pobles a prop del parc natural de Chitwan des d’on en un entorn rural i massificat alhora pel turisme, estàvem preparats per a veure animals de selva i relaxar-nos dormin a tocar d’ella. La primera tarda vam situar-nos a la zona i vam poder veure dos cocodrils, un de cada espècia que hi ha a Chitwan (un d’ells el gavial, un estrany cocodril que només menja peixos). L’endemà al matí vam fer un safari d’alt d’un elefant amb un clima una mica en contra nostra. Va ploure tota la nit i al matí poc però anava fent. Això no ens va deixar veure gaires animals, però sí molts de cérvols,” gaurés” (un tipus de rens), un cocodril i ocells. Però l’important era voltar per allà amb elefant i veure la selva, tot i que ens hagués encantat veure rinoceronts indis, però no va poder ser. Està clar que el tigre, les hienes, els lleopards i ossos morruts són massa difícils de veure. Vam anar a veure com banyen els elefants, però ens va semblar molt guiri i a més no era el que ens esperàvem, a part de que no ens agradava com tracten els pobres elefants. Així que no ho vam fer.
A la tarda, quan el dia va millorar, vam llogar unes bicicletes per anar a veure el lloc on crien elefants i vam haver de travessar el riu amb una canoa que feia mitja por! Pobres elefants, lligats ja de ben petits en una pedra perquè no s’escapin. Fins i tot feien cara i moviments que semblaven bojos. Més tard vam anar a veure els estables dels elefants del govern, a tocar de la selva, i sorpresa!!! Hi havia un rinoceront indi mascle menjant tranquil•lament al costat de la tanca de dos filferros! Quina sort! Els guies d’allà es sorprenien de que fos tan a prop, i els hi feia una mica de por acostar-s’hi, ja que poden ser molt perillosos. Però aquest es veia tant tranquil, que semblava de mentida i tot! I ens hi vam acostar, igual que tots els turistes advertits pels guies i retirant-se quan el rinoceront aixecava el cap.
El 10 d’agost vam agafar un súper autobús de luxe (green lines) per primer cop en tot el viatge per anar fins a Pokhara. Aquí esperàvem tenir sort per veure unes vuit muntanyes de l’Himalaya reflectides al llac, però en l’època de monsons és molt complicat que no hi hagi núvols. Hem vist algun pic en algun moment, i són impressionants. A Pokhara hem passejat per Lakeside, hem anat amb canoa pel llac (remant nosaltres), hem anat amb bicicleta, hem comprat, ... i ens hem relaxat una mica. Això és súper tranquil.
Demà marxem cap a Katmandú, última parada del nostre viatge.
Fins aviat!
PD: Tenim teclat normal gràcies al portàtil de l'Ivan, han tornat els accents, ç trencades i d'altres grafies de casa!
Posta de sol davant la selva de Chitwan / Estables d'elefants / Rinoceront indi
Pokhara: remant al llac Phewa Tal, passeig amb bicicleta al poble tibetà Tashi Ling i vista de les muntanyes de l'Himalayaque veiem.
De matinada vam travessar la frontera a Sunauli despertant al funcionari d’aduanes indi. Un cop a la banda del Nepal vam fer el visat i vam agafar un “taxi” (jeep rus fet pols i vell) compartirn-lo amb una parella d’anglesos fins a Lumbini perquè hi havia vaga de transports fins a mig matí, com gairebé cada dia que hem estat al Nepal.
A Lumbini, el poble on va néixer Buda, és un poble rural i tranquil amb el seu carrer d’hotels turístics en creixement. Hi ha molts temples budistes de diferents països al voltant del llac, l’arbre i la pedra on va néixer Buda, actualment el temple de Maya Devi i la columna de Ashoka.
El dimecres 8 d’agost vam agafar un bus cap a Chitwan, on després de tres busos locals diferents (alguns molt divertits i d’altres asfixiants) vam arribar a Sauraha on ens esperaven la Brígida i l’Ivan per passar 4 dies plegats abans del seu “trekking” de 10 dies pels voltants de l’Annapurna. Sauraha és un dels pobles a prop del parc natural de Chitwan des d’on en un entorn rural i massificat alhora pel turisme, estàvem preparats per a veure animals de selva i relaxar-nos dormin a tocar d’ella. La primera tarda vam situar-nos a la zona i vam poder veure dos cocodrils, un de cada espècia que hi ha a Chitwan (un d’ells el gavial, un estrany cocodril que només menja peixos). L’endemà al matí vam fer un safari d’alt d’un elefant amb un clima una mica en contra nostra. Va ploure tota la nit i al matí poc però anava fent. Això no ens va deixar veure gaires animals, però sí molts de cérvols,” gaurés” (un tipus de rens), un cocodril i ocells. Però l’important era voltar per allà amb elefant i veure la selva, tot i que ens hagués encantat veure rinoceronts indis, però no va poder ser. Està clar que el tigre, les hienes, els lleopards i ossos morruts són massa difícils de veure. Vam anar a veure com banyen els elefants, però ens va semblar molt guiri i a més no era el que ens esperàvem, a part de que no ens agradava com tracten els pobres elefants. Així que no ho vam fer.
A la tarda, quan el dia va millorar, vam llogar unes bicicletes per anar a veure el lloc on crien elefants i vam haver de travessar el riu amb una canoa que feia mitja por! Pobres elefants, lligats ja de ben petits en una pedra perquè no s’escapin. Fins i tot feien cara i moviments que semblaven bojos. Més tard vam anar a veure els estables dels elefants del govern, a tocar de la selva, i sorpresa!!! Hi havia un rinoceront indi mascle menjant tranquil•lament al costat de la tanca de dos filferros! Quina sort! Els guies d’allà es sorprenien de que fos tan a prop, i els hi feia una mica de por acostar-s’hi, ja que poden ser molt perillosos. Però aquest es veia tant tranquil, que semblava de mentida i tot! I ens hi vam acostar, igual que tots els turistes advertits pels guies i retirant-se quan el rinoceront aixecava el cap.
El 10 d’agost vam agafar un súper autobús de luxe (green lines) per primer cop en tot el viatge per anar fins a Pokhara. Aquí esperàvem tenir sort per veure unes vuit muntanyes de l’Himalaya reflectides al llac, però en l’època de monsons és molt complicat que no hi hagi núvols. Hem vist algun pic en algun moment, i són impressionants. A Pokhara hem passejat per Lakeside, hem anat amb canoa pel llac (remant nosaltres), hem anat amb bicicleta, hem comprat, ... i ens hem relaxat una mica. Això és súper tranquil.
Demà marxem cap a Katmandú, última parada del nostre viatge.
Fins aviat!
PD: Tenim teclat normal gràcies al portàtil de l'Ivan, han tornat els accents, ç trencades i d'altres grafies de casa!
Sunauli, frontera Índia - Nepal / Lumbini, l'arbre on va néixer Buda / Autocar direcció Chitwan.
Posta de sol davant la selva de Chitwan / Estables d'elefants / Rinoceront indi
Pokhara: remant al llac Phewa Tal, passeig amb bicicleta al poble tibetà Tashi Ling i vista de les muntanyes de l'Himalayaque veiem.
dilluns 6 d’agost de 2012
Adéu Índia des de Varanasi
Namaste! Avui som a Varanasi, on ens va costar forca arribar-hi. Vam patir molt perquè l’autobús anava tard, i aquí tot es moooolt lent. Finalment vam arribar deu minuts abans que sortís el tren de nit i no us imagineu l'alegria que vam sentir.
Després de dormir forces hores al tren, vam arribar a les 7 a Varanasi (amb més de dues hores de retard, això sí, però millor perquè sinó arribàvem massa aviat). Aquesta ciutat, on molts hindús venen a fer ofrenes i a morir al riu Ganges no ens ha acabat d'agradar massa. De fet, en general les ciutats índies no ens han acabat d'entusiasmar.
Varanasi és gran, ple de carrers estrets on costa una mica orientar-se, brut i amb gent que no ens ha acabat de fer el pes. La guia ja ens avisava que estafen molt aquí, però tot i no refiar-te de ningú, quan dónes una mica de confiança ... Zas! Però de tot se n’aprèn.
Aquesta tarda agafem un bus (destartalat i sense llitera) cap al Nepal, on esperem arribar demà mati i no tenir masses problemes per creuar la frontera. Ja ens han avisat que al Nepal hi ha problemes de pluja, a veure com ho farem per passar aquesta última setmana llarga que ens queda de viatge.
Fins aviat!!
Després de dormir forces hores al tren, vam arribar a les 7 a Varanasi (amb més de dues hores de retard, això sí, però millor perquè sinó arribàvem massa aviat). Aquesta ciutat, on molts hindús venen a fer ofrenes i a morir al riu Ganges no ens ha acabat d'agradar massa. De fet, en general les ciutats índies no ens han acabat d'entusiasmar.
Varanasi és gran, ple de carrers estrets on costa una mica orientar-se, brut i amb gent que no ens ha acabat de fer el pes. La guia ja ens avisava que estafen molt aquí, però tot i no refiar-te de ningú, quan dónes una mica de confiança ... Zas! Però de tot se n’aprèn.
Aquesta tarda agafem un bus (destartalat i sense llitera) cap al Nepal, on esperem arribar demà mati i no tenir masses problemes per creuar la frontera. Ja ens han avisat que al Nepal hi ha problemes de pluja, a veure com ho farem per passar aquesta última setmana llarga que ens queda de viatge.
Fins aviat!!
divendres 3 d’agost de 2012
Des de Khajuraho
Namaste! Avui al mati hem arribat a Khajuraho amb un tren de nit. Es un petit poble on hi ha molts temples amb escultures er[otiques intactes des de fa molt temps gracies a la selva que les va "amagar" i no les van destruir. Al poble s-hi esta tranquil, potser tambe perque avui es un dia festiu per ells (algo dels germans i les germanes).
Els dos dies que no us hem pogut escriure hem estat a Jaipur, un caos de ciutat on feia molta calor i on estava predestinat que no hi haviem d-anar. Ja de bon principi no voliem dormir/hi perque les ciutats no ens agraden i perque algunes persones ens n'havien parlat malament. Pero voliem fer/hi una foto, com a m'inim, i veure el temple dels micos. Aixi que vam pensar anar/hi amb bus des de Pushkar i alla agafar/ne un altre cap a Agra el mateix dia.
Pero no, la cosa no va sortir com voliem. A l'estacio de Jaipur ens van dir que, tant els busos com els trens, estaven tots plens perqu[e l'endema era la festa dels germans i les germanes o algo aixi (dura un parell de dies). Una mica agoviats, vam anar fins el temple dels micos on, suposem que per la calor, tampoc en vam veure tants. Aixo si, els hi vam donar cacauets i els agafaven de la ma!
En Nana, l-home del rickshaw ens va portar a comprar un bitllet d'un bus privat. Mare de Deu!!! Quin desastre. El bus anava plenissim, fins i tot a d'alt del sostre. Encara sort que teniem seient!!! Brut i fet una merda, pero podiem seure, i molta gent no. No nomes era el nostre bus que anava ple, per la carretera veiem autobusos i cotxes a rebentar!
Al final vam arribar forca tard a Agra, on per sort ens van donar una habitacio i un parell de sandwich cap a les 12 de la nit. Darrera nostre arribaven dues noies catalanes amb les que l-endema vam anar a visitar el Taj Mahal, el fort d'Agra i el Baby Taj. Despres de dinar en un "restaurant" del carrer, vam decidir anar al cinema a veure una peli de Bollywood. Allo era un altre mon. No semblava que fossim a l'India. I la peli va ser... divertida tot i que molt americana pero amb balls dels seus, i xocant pel que veiem al carrer.
Les noies catalanes ens van ensenyar com estalviar encara mes! Elles ho regategen tot! A nosaltres aixo no ens va gaire, pero si que potser ho hem de fer un xic mes. Tot i aixo, de moment no ens esta sortint un viatge gens car. Salut a tots!
Jordi i Laia
Vistes de Jaipur des del temple del Sol, donant menjar a un macaco i caos a la sortida de Jaipur.
Agra: Taj Mahal, dinant un thali en una parada del carrer i esperant el tren a l'estacio.
Temples de l'oest de Khajuraho, detalls erotics del kamasutra i temples de l'est.
dimarts 31 de juliol de 2012
Des de Pushkar
Avui som a Pushkar, un petit poble amb llac sagrat del Rajastan. Una volta despres al llarc i a les paradetes del mati, hem anat al temple de Brahma que es veu que es forca famos, i al entrar-hi un estudiant ens ha comencat a explicar moltes coses i a ensenyar com es fa per "resar", fer ofrenes al llac, ... I sense voler-ho erem amb dos "sacerdots" que ens han pintat el cap i ens han fet demanar sort per les nostres families. Aixo si, a canvi d'un donatiu. Ja n'apendrem, ja de tot plegat! Segur que no hi tornem a caure!!! (Aixo al temple Daurat dels sijs a Amristar no ens va passar, ai aquests hindus...). Per passar l'emprenyada hem comencat a caminar i hem pujat amb la xafogor al temple de Savitri, sobretot per les vistes de les muntanyes, el llac i el poble.
Cansats, hem donat per finalitzada la nostra visita a Pushkar i ens disposem a escriure una mica el que hem fet aquests dies per despres relaxar-nos a la terrassa de l'hotel Everest prenent una mica la fresca, si pot ser.
Ara fa dies que no escrivim, hem passat per Jaisalmer a les portes del desert amb el seu fort i els seus carrers estrets plens de botigues, de havelis i de temples jainistes (i d'estrangers com nosaltres).
Despres d'un dia i mig alla vam agafar un bus nit amb lliteres. Si, si, lliteres al bus. Vam passar 13 hores al bus com vam poder (dormint i tot) per arribar a Udaipur, on a les 5 del mati, en Raju de l'hotel Nukkad ens va deixar dormir a la terrassa fins que fos hora de fer el check in (10 del mati).
Un cop dutxats, vam anar a visitar la ciutat, el palau, el llac amb els ghats (escales) on es banyen, resen, renten roba, ... i un bon dinar a un dels millors restaurants de la ciutat, l'Ambria (13 euros entre tots dos!!!). I despres vam anar a fer de "domingueros" com els autoctons a la vora del llac artificial. Quina ma de paradetes i de gent que hi havia! I el lloc, la veritat, no era massa bonic. Pero no tenen gaire res mes!
El dia seguent despres de fer una mica de compres, no massa per no carregar la motxilla, vam agafar un altre bus per anar cap a Ajmer. Alla hi vam arribar a quarts de nou del vespre i vam agafar un autorickshaw (tuc-tuc) per fer 11km de pujades i baixades de curves per arribar a Pushkar on som avui.
El llac Gadi Sagar de Jaisalmer, la ciutat vista des de la terrassa d'un restaurant, i detall d'un dels palaus jainistes de les afores.
Bus llitera per anar cap a Udaipur, Palau de la ciutat i llac Pichola amb les seves illes-palau al fons.
Llac Pushkar des del ghat de Brahma, cami tallat per porcs i vaques, vistes des del temple Savitri.
dijous 26 de juliol de 2012
Des de Jodhpur
Despres d'uns quants dies sense internet, tornem a estar connectats, ara des de Jodhpur al Rajastan.
Des de McLeod Ganj vam anar fins a Derha Dun amb taxi de nit (havia de ser un autobus pero al ser 4 passetgers al final ens van fer anar amb taxi) i despres amb una danesa vam acabar d'arribar a Missoourie.
Missoourie es un poble d'alta muntanya on els indis hi van de vacances i des d'on es pot veure l'Himalaya si no hi ha boira. Pero res, vam tenir mala sort i va ploure i fer molta boira.
Vam baixar de Missoourie amb un autobus destartalat fins a Derha Dun i alla vam agafar el tren que hi havia direccio Haridwar. Va resultar ser un bitllet senzill dels que ells anomenen journal.
Vam compartir l'apretat vago amb gent forca simpatica, pero de classe molt baixa. El problema va venir a l'hora de baixar, perque ells no esperen a que tothom surti, sino que volen entrar quan encara ets a dins. I mes aquest tren que anava direccio Delhi.
Al final, pero, vam poder baixar tots dos i tot es va quedar en un ensurt i en un aprenentatge!
Un dia i mig a Haridwar mirant com son de devots. Es banyen al Ganges, amb la mala llet que porta, fins i tot en veuen l'aigua bruta, i hi tiren ofrenes de flors amb espelmes enceses.
Ahir vam agafar un bus que ens portava de Haridwar a Delhi, i alla un tren nocturn fins a Jodhpur, el Rajastan.
Jodhpur es la ciutat blava, portem un dia aqui i podem corroborar que hi ha mes turisme i serveis que els altres llocs que hem visitat.
De manera esqueta us hem explicat els darrers dies del nostre viatge a la India.
Fins ben aviat (esperem trobar internet mes sovint ara)!!!
Jordi i Laia
Missoourie es un poble d'alta muntanya on els indis hi van de vacances i des d'on es pot veure l'Himalaya si no hi ha boira. Pero res, vam tenir mala sort i va ploure i fer molta boira.
Vam baixar de Missoourie amb un autobus destartalat fins a Derha Dun i alla vam agafar el tren que hi havia direccio Haridwar. Va resultar ser un bitllet senzill dels que ells anomenen journal.
Vam compartir l'apretat vago amb gent forca simpatica, pero de classe molt baixa. El problema va venir a l'hora de baixar, perque ells no esperen a que tothom surti, sino que volen entrar quan encara ets a dins. I mes aquest tren que anava direccio Delhi.
Al final, pero, vam poder baixar tots dos i tot es va quedar en un ensurt i en un aprenentatge!
Un dia i mig a Haridwar mirant com son de devots. Es banyen al Ganges, amb la mala llet que porta, fins i tot en veuen l'aigua bruta, i hi tiren ofrenes de flors amb espelmes enceses.
Ahir vam agafar un bus que ens portava de Haridwar a Delhi, i alla un tren nocturn fins a Jodhpur, el Rajastan.
Jodhpur es la ciutat blava, portem un dia aqui i podem corroborar que hi ha mes turisme i serveis que els altres llocs que hem visitat.
De manera esqueta us hem explicat els darrers dies del nostre viatge a la India.
Fins ben aviat (esperem trobar internet mes sovint ara)!!!
Jordi i Laia
Cascades Kempty i Hotel Brodway a Missoourie.
divendres 20 de juliol de 2012
McLeod Ganj
Som a McLeod Ganj, un petit poble de muntanya on hi ha la residencia del Dalai Lama a l'exili i molts tibetans. El lloc es molt bonic, però no saben on posar la brutícia, com a tot el país.
Després de Delhi vam anar amb un tren nocturn cap a Amritsar. L'ambient no ens va agradar massa, pero hi vam anar a veure el Temple Daurat dels sijs i es impressionant. I la devoció dels indis encara mes. A la tarda vam anar a veure el tancament de la frontera amb Pakistan, tot un show i una parafarnalia... sembla que visquin molt be veient aquestes coses.
Demà al vespre agafarem un bus de nit per anar a Dehra Dun i després un altre al mati cap a Mussoourie. A veure que hi trobem allà. Esperem muntanyes com aquí d'alt, a mes la temperatura també es mes bona, perquè fins avui hem suat molt, com mai, mes que al Marroc.
De moment Índia ens esta sorprenent, ens ha xocat forca tot plegat però poc a poc ens hi anem acostumant.
Demà al vespre agafarem un bus de nit per anar a Dehra Dun i després un altre al mati cap a Mussoourie. A veure que hi trobem allà. Esperem muntanyes com aquí d'alt, a mes la temperatura també es mes bona, perquè fins avui hem suat molt, com mai, mes que al Marroc.
De moment Índia ens esta sorprenent, ens ha xocat forca tot plegat però poc a poc ens hi anem acostumant.
(Perdoneu les faltes, però els teclats a la Índia no tenen accents i el corrector no els fa tots)
Temple daurat, Amritsar i Frontera India - Pakistan (a 30km d'Amritsar)
Chorten i muntanyes des de la casa del Dalai Lama a McLeod Ganj.
Des de Delhi!
Serem breus, després d'un dia d'aeroports i quatre horetes pel centre d'Istambul, avui ja hem passat el dia a Delhi visitant els monuments més famosos i quedant-nos parats amb aquesta ciutat.El proper cop que ens connectem, esperem estar més al nord. Demà agafem un tren de nit cap a Amristar.
Per cert, l'estació de trens també és tota una aventura, com sortir de l'aeroport i arribar a la ciutat, com aguantar aquesta calor que t'aixafa i et deixa sense gana. Tot plegat diferent però ens n'hem sortit molt bé (de moment).
Fins aviat!! Jordi i Laia
Carrers de Delhi / Arc conmemoratiu, Delhi
Abans del viatge:
"Quan tornem de l'aventura pel Nord de l'Índia i el Nepal ordenarem tots els missatges enviats al blog, fotos, etc... Tots els missatges del blog durant el 16 de juliol al 16 d'agost són enviats des de qualsevol lloc del nostre viatge. De moment estem preparant-nos i ja tenim des de fa dies moltes i moltes ganes de marxar, les motxilles i les guies! (ah i els bitllets gràcies a en Xevi de viatges teixidor) Fins aviat!"
Entrades
