Preparant... Apunt! 11 de juliol de 2013 des de casa... Celrà... Apunt de l'Aventura d’aquest 2013! tenim les bicis, els bitllets i les guies - llibre - info's! Aviat estarem pedalant per Cuba, amb la intenció de travessar l’illa gairebé de punta a punta! Ben aviat anirem fent entrades si el Internet ens ho permet (creiem que serà complicat) sinó a l’arribada explicarem bé la nostra Història a CUBA 2013! Jordi i Laia!Primers dies a Cuba!
12 - 16 de juliol de 2013 (La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo)...
El dia següent a les 7 del matí vam arribar a Santiago de Cuba després d'un viatge amb autobús que recordava una mica a la Índia, tota la nit!
A Santiago ens va rebre la familiar d'una amiga, però no podia llogar perquè encara no té els papers de la llicència i ens va enviar amb la veïna (després d'una bona tertúlia i d'un cafè, això sí).
Vam fer tot un dia de turisme per Santiago, caminant força, però la ciutat no és molt gran i ho vam poder veure tot, o gairebé tot.
També vam tenir temps d'escoltar música en directe (son) a la Casa de la Trova tot fent una cerveseta i veient gent ballar
(dones grans i europees amb nois més joves, cubans intentant lligar amb noies europees, ... Això és Cuba!).
I el 4t dia real a Cuba, ha començat la nostra aventura de veritat, el que nosaltres hem vingut a fer a Cuba: moure'ns i conèixer el país amb bicicleta!
Cap a 2/4 de 8 hem sortit de Santiago per l'autopista, no com les de casa, aquí hi passen carros, gent caminant, pocs cotxes o camions i no es paga! Això sí, aquí els vehicles vells treuen un fum negre asfixiant que entra als ulls i als pulmons (horrible).
Després de carreteres més petites i d'un altre tall d'autopista enmig de paisatge de selva (o si més no molt verd) hem arribat a Guantánamo, on dormirem avui i on no hi ha gaire res (o res) per veure. Això fa que no hi hagi ni un turista, o que no n’haguem vist, de moment.
FOTO
Ahir vam conèixer el sol cubà, però els dies a L'Habana van ser plujosos; avui hem patit aquesta calor i aquest sol en els 84 km que hem fet. S'ha de dir que a primera hora hem anat molt bé, però a partir de les 11 hem començat a notar el sol que cremava i l'aire cada vegada més calent. I ja comencem a veure que Cuba no és tant planer com hem estat sentint!
A 2/4 de 2 hem arribat a la casa que ahir ens van recomanar i després d'una bona dutxa freda hem descansat una mica i després hem sortit a conèixer Guantánamo, ciutat que, com ja hem dit, no té res a part de la música Changüí que esperem escoltar abans de sopar.
Demà tornarem a aixecar-nos aviat i anirem fins a Imías. I l'endemà pujarem un petit port (La Farola) i arribarem a Baracoa, lloc on segurament farem una paradeta d'un dia per gaudir del lloc i sobretot de les platges.
Molts records i fins la propera connexió si trobem algun ETECSA.
Jordi i Laia.Del Carib a l’Atlàntic 17 - 23 de juliol: (Playa Imias, Baracoa, Yumuri, Moa, Cayo Saetía, Mayarí, Salto de Guayabo) ... Després de Guantánamo vam arribar a les platges d’Imias (92,5 km) i tastar el mar Carib, on vam dormir en una cabanya (cutrilla però amb un mínim) al costat de la platja.
D'allà vam enfilar Farola amunt ben d'hora per no patir massa el sol. Déu ni dor quina pujada inicial! pero després ja es va fent millor i vam arribar a l'Alto de Cotilla, direcció Baracoa comprant uns "cucuruchos" (no són gelats, son uns dolços de fuita i ametlles) a uns pagesos de la baixada.(68,5 km)
Ens vam quedar un dia a Baracoa per anar a veure la boca del Yumuri i les platges del costat (66,3 km) un dia que havia de ser per recuperar cames. Fins i tot buscant platges (playa blanca cocretament) ens vam encaminar per una ruta de terra via gps, via preguntant als guajiros, quin fart de pujar i baixar i vam optar per tornar a la carretera, ja ens veiem camp a travès seguint el garmin. Ara bé molt millor les platges direcció a la Boca del Yumuri que el Yumuri en sí, això de riu, una illa dintre el riu, i ple de "jineteros" sense turistes, quin pal.
A més xàfec, el primer del viatge, sort que no anavem amb tot l'equipatge!Les dos nits a Baracoa molt i molt bé, la casa on vam estar era fantàstica (Can tito Andres). Sopar Vam fer els primers mojitos de Cuba!!!
De Baracoa vam seguir per la pitjor carretera de Cuba (això diuen els cubans, però realment es molt dolenta) cap a Moa. A mig camí, cap a les 8 vam parar a Playa Maguana, tot un paradís per nosaltres sols a aquella hora.
Ben dinat vam tornar a agafar les bicicletes per arribar a Mayari, (37 km) on la nostra intenció era sortir l’endemà cap a Holguin però l’Elin, l’home de la casa on ens allotgem, ens va recomanar anar a veure el Salto de Guayabo, així que aquest mati hem fet una gran pujada cap al salto, unes cascades molt naturals on ens hem pogut banyar després d’una excursioneta.(39 km)
I ens esperava un gran sopar a casa l’Elin, cuinat per ell i la seva dona, i demà cap a Holguin, las Tunas, ... Cada cop més morenos us anirem informant.
Salut a tothom!D'Orient cap al Centre!
24 - 28 de juliol (Holguín, Las Tunas, Camaguey, Ciego de Ávila i Sancti Spíritu)...
Aquests dies els hem passat per la carretera central de Cuba.
De Mayarí vam anar cap a Holguín per la carretera en general forca planera però amb una lomita cap al final. 86 km fets abans del migdia per descobrir la ciutat a la tarda. Això serà la tònica d'aquests dies, pedalar al matí i turisme a les capitals a la tarda. A Holguín, la ciutat dels parcs (places) on ens vam quedar amb les ganes de fer un gelat a la “cremeria” famosa per molta cua, hi ha la Loma de la Cruz, de 465 escalons des d’on es veu tota la ciutat. Aquí es fabrica la majoria de la cervesa del país i tenen un ase de mascota que beu cervesa, en Pancho. Ens van acollir molt bé a casa Míriam, on el seu fill Carlos ens va fer un llistat de cases que ens està anant molt bé.
L’endemà ben d’hora anem direcció Las Tunas. 78'3 km per carreteres cada vegada més rectes amb un entorn més rural i d’interior. La carretera central es transforma en una carretera plena de carros estirats per cavalls o bous, prats amb vaques i palmeres a l’estil cowboy.
A Las Tunas ens traiem l’espina del gelat (per cap calé). Els dissabtes fan rodeos a l’estil cubà, es nota que és zona de cavalls, vaques i bous!Continuem amb l’etapa més llarga, 126 km cap a Camaguey. Continua la carretera recta i planera entre prats de vedells i comencen els camps de canya de sucre. La carretera cada cop està més apedaçada. Tot i fer tants quilometres acabem al migdia. Camaguey té un casc antic més desordenat, no és tan recte com els altres, però té cases colonials boniques. És una ciutat que ens ha agradat forca. Avui és '26 de julio', 'siempre es 26'! día de la rebeldía nacional. Aquí és festa (feriado) i es celebra l’assalt al Moncada, el inici de la revolució cubana. Esperàvem trobar molta festa i ens ha sorprès que tot s’ha quedat amb milers de cartells i pancartes, de les fetes amb tela fina amb fulls, però sense celebració al carrer que haguem vist.
L’endemà comencem a pedalar entre la boira amb el paisatges dels dies anteriors. Anem cap a Ciego de Ávila i fem 108 km molt planers i amb rectes llarguíssimes. El centre és petit i un museu que volem anar a veure és tancat. només podem passejar, fer un mojito i intentar connectar-nos a Internet (fallit).
Som a Sancti Spíritus després de 76 km i menys trànsit perquè comença l’autopista que va a L'Habana en una altra direcció. Hem fet algun puja i baixa però suaus. Ja hem coronat el centre de l’illa amb més de 1000km a les cames! A Sancti Spíritus és carnaval!!! esperem veure una mica la festa cubana perquè de moment hem anat a dormir molt aviat cada dia. A la tarda fa un ruixat però sembla que aquí la pluja no frena la festa.
Tornem al Mar, al Mar! 29 de juliol - 2 d'agost (Trinidad, Cienfuegos, Playa Giron, Playa Larga, Jaguey Grande)... A Sancti Spiritus vam poder veure la festa i el carnaval. Com s’ho passen els cubans!!! Tot i això, vam anar a dormir aviat per poder pedalar l’endemà. De Sancti Spiritus vam anar fins a Trinidad (73,5km), passant pel Valle de los Ingenios on vam tornar a veure muntanya.
Trinidad es una ciutat molt maca i que encara conserva els carrers empedrats, junt amb un gran entorn de gent que gira al voltant del turisme, ja que la venen com una joia arquitectònica per conservar l'encant antic que la fa única. Vista la ciutat vam agafar un bus per anar a Playa Ancón, realment ens ho van posar massa fàcil per a voler anar-hi amb bici, i si podem descansar 15km, ens els estalviem.
Playa Ancón és una platja de sorra blanca, poques platges com aquesta hi ha al Carib cubà (les guies diuen que la majoria són de pedre a la part sud de Cuba) realment aquesta està ben explotada per tres complexes hotelers. Disfrutem d'un sol radiant... però al cap d’una hora de ser-hi va caure el gran diluvi... més de mitja hora amagats al porxo d'un bar, amb les ganes que teníem de tornar a veure el mar, altra vegada el Carib!!! La pluja va durar gairebé una hora i prou, així que ens vam poder tornar a banyar.
Després vam anar fins a Cienfuegos (83,6km), una ciutat gran, tan quadriculada que els carrers són números. En diuen la París del Carib, però a nosaltres tampoc ens va agradar massa. I vam comprar uns refrigeris per a passar una estona a la casa on ens allotjàvem... xD
I d’aquí cap a Playa Girón (90,5km), a baix de la Bahia de Cochinos. Playa Giron és un poble molt petit, però a 10 km hi ha Caleta Buena (111km total del dia), on vam poder gaudir d’una aigua netíssima i banyar-nos amb peixos tropicals: una passada! A part, per entrar has de pagar un " tot inclòs" i vam fer més d’un mojito al llarg de la tarda... (quin espectacle els cubans que duien tot el dia allà amb la barra lliure, com anava el ron; només els falta ser més nets amb l'entorn i seria genial)
Per poder gaudir de la Bahia de Cochinos hem fet pocs quilometres i aixì poder anar parant a les platges més boniques. Aquí hi fan molt de submarinisme, i nosaltres amb les ulleres ens ho hem passat molt bé.
Anant cap a Playa Larga (Caleton, 39 km), on dormiriem.També hem hagut d'esquivar els crancs que constantment travessen per la carretera com bojos amb els braços (pinces) enlaire...Vam parar a Punta Perdiz una estona, una petita cala on vam estar nosaltres dos sols, bé amb els peixos! Impressionant. Després vam acabar de passar al matí i migdia a La Cueva de los peces, on hi ha un cenote de 70 metres de profunditat on en teoria hi ha peixos impressionants, però era molt fosc i no ens va agradar. Per sort davant hi ha una petita caleta on vam llogar un parell de tumbones i a relaxar-nos! Aigua, peixos i sol.
Després de dormir arran de mar a Caletón (Playa Larga), sopar veient la bahia i esmorzar amb una calma impressionant, hem fet una mica de platja a Playa larga, però no és gens maca comparat amb les del dia anterior. Tot i això s’hi està molt bé.
Hem tornat a agafar les bicis i hem parat al “Criadero de cocodrilos de Guamá”, on n’hem vist de totes mides.
Hem acabat d’arribar a Jaguey Grande (35 km), on ràpidament hem vingut a ETECSA perquè tanquen a les 4 i tenim poca estona. Després anirem a la casa on estem, ens espera una piscina!!!!L'endemà anirem cap a Varadero, més de 70 km, i el mar de la part nord de l’illa. Tornarem a pedalar de valent! de sud a nord.
Varadero, L'Habana i ultims dies per Pinar del Rio (provincia)
Després de molts dies sense disposar d’Internet fem una gran i última entrada des de Cuba.
Del 3 al 12 d'agost (Varadero, El Fraile, L'Habana, Mariel, Palma Rubia, Cayo Levisa, Viñales, Cayo Jutias, Valle de Viñales, Pinar del Rio)... A Jaguey Grande vam passar la tarda i la nit a Casa Berta, un oasis enmig del desert. Al pati hi havia una piscina que ens va anar genial, i banyant-nos prenent un suc de pinya va ser un goig. Un bon sopar, un mojito, doble goig!
L'endemà ben d'hora vam passar per camps de cítrics i canya de sucre travessant Cuba de sud a nord, passant per Cardenas, ciutat caòtica, per arribar a Varadero (90 km), on el transit cada vegada era més intens. Que hem de dir de Varadero? El destí turístic per excel•lència de Cuba? unes platges impressionants però amb el problema d'haver-hi molta gent que no sap on cal llençar les escombraries. No pots tenir una platja paradisíaca amb llaunes, plàstics i fins i tot ampolles de vidre a la sorra i l'aigua. Ara ja ho hem vist, i no és el nostre estil.
El dia següent fem camí cap a Matanzas, volem passar per Playa Coral i la trobem després que un jinetero que ens intenti enganyar. Quan la trobem, però, no ens ve massa de gust parar i decidim continuar pedalant i anar més enllà de Matanzas.
Passem Matanzas, on veiem el primer tren en tot el viatge (i mira que hem creuat vies!). Agafem la carretera Via Blanca que ens ha de portar fins a L'Habana.
Passem pel pont més llarg i més alt de Cuba, a Bacunayagua. Anem fent puges i baixes i ens desviem cap a Playa Jibacoa, on volem dormir al campismo Los Cocos. Però allà hi ha molts campismos, i tots plens! Xof! Bé, no defallim, anem a refrescar-nos a la platja que ho veurem tot més clar.
Continuem pedalant per la Via Blanca i a El Fraile (87,5km) trobem una casa per dormir. A més, passem la tarda ben tranquil•la banyant-nos i llegint, fent com els cubans d’allà, perquè aquest poble no és gens turístic. A tocar de la costa hi ha un fons marí impressionant, peixos, coralls...
I cap a La Habana (68 km). L'entrada a la ciutat és lletja igual que els pobles del recorregut del matí d'abans d'arribar a la capital, màquines d'extracció de petroli, amb indústria (la gran fàbrica d'Havana Club a Santa Cruz del norte), contaminació i cada cop més trànsit...A l'arribar al port de l'Havana, on quan hi vam estar el primer cop no hi havia ningú, ara es ple de gent fent cua per veure uns vaixells russos, aviat serà el Carnaval de L'Habana. Tornem a ser al Malecon, aquest cop en bicicleta! i amb un dia fantàstic! Anem cap al Vedado, on tenim la casa. Avui dormim a Casa Blanca, on en Jorge, net d'un català ens acull molt bé.
Després de dutxar-nos anem a menjar i passegem (molt) fins el vespre, quan compartim un ron amb gel amb el nostre llogater Jorge a la terrassa.
Havent passat una mala nit amb problemes de panxa i de gestionar l’ampliació del visat hem sortit tard d'aquesta immensa ciutat. Amb un avís de la policia perquè no es pot anar per la Quinta avenida en bicicleta (hi ha les ambaixades). Per sort el temps ens respecta i fa un dia núvol. Arribem a Mariel (44km), poble on no hi ha mes que industria i un mar contaminat. El malestar no ens deixa anar més lluny. La casa on dormim est``a molt bé, qui ho diria que per aquests carrers hi ha una casa així! La terrassa té unes flors precioses on veiem un zun-zun (ocell petit, col•librí) xuclant el nèctar. Ens cal descansar que no estem massa fins.
Cap a Palma Rubia fem molts puges i baixes que al final ja es fan pesats. Passem per una carretera, a estones mes ben asfaltada que d'altres, i a la dreta veiem el mar i a l'esquerra la Cordillera Guaniguanico, unes muntanyes molt boniques però que esperem no haver de pujar.
Agafem el trencant de Palma Rubia (92,2km) i entre camps de plataners arribem a Casa l'Antonia (no hi ha res mes). La casa no es de les millors que hem estat, però quin menjar!
L’endemà ens aixequem per agafar el vaixell dels treballadors i anar a cayo Levisa 2h abans que els turistes (bona informació de l’Antonia). Es el primer dia que no toquem la bici. Passem un matí de relax total: sol, hamaca, tumbona, platja, llegir, ombra, ... sobretot les dues primeres hores que no hi ha turistes. Després d'un dinar mediocre (inclòs en els 25 cuc d'entrada) ha començat a ploure de valent, i fins a les 5, hora de marxar, no ha parat. Sempre que anem a la platja acaba plovent. Tornem a casa l'Antonia per agafar forces per demà que tornem a agafar les bicis. Hi trobem una parella de bascos, també ciclistes, amb una nena de 2 anys amb el carretó. Son l’hòstia!
Camí de Viñales hem passat molt a prop de la Cordillera de Guaguanico, les muntanyes surten com bolets, són arrodonides i tenen molta vegetació (palmeres barrejades amb d'altres arbres que fan gràcia). La carretera ha estat cada cop més tranquil•la, passant per zones rurals del Valle de Viñales fent puges i baixes fins arribar a Viñales (55km). Tarda vespre per Viñales, tot el poble vist i sense ETECSA per entrar a Internet.
Passem una bona nit a ca la Nereyda, sembla que ben recuperats del tot. Però avui es un dia de 0 bici, anem a Cayo Jutia amb taxi compartit amb una parella molt maca italo-brasilera que viu a Bèlgica (aquesta crisi...). Passem el dia amb ells en un Cayo Jutia ple de gent, els cubans estan de vacances i és dissabte. Trobem el nostre espai de tranquil•litat després de caminar per la platja i els manglars. Ens fem una mica d'ombra amb fulles de palmera, una mena de barraca. I tot i la pluja de les 3 passem un dia amb molt de sol, aigües cristal•lines i hem vist estrelles de mar de totes mides, i algun peix. I diem adéu al mar de Cuba.
De nou per Viñales, la Laia atuïda pel sol del dia abans, sortim ben tranquils a reconèixer amb la bici el Valle de Viñales fins el Moncada on visitem les Cuevas de Santo Tomas, unes coves impressionants plenes a arrebossar d'estalactites, silenci i foscor, i més si vas amb un guia privat fugint dels grups massius.
Dinem de pícnic i tornem pel mateix camí. Veiem el rostre d'en Jose Marti, silueta formada per tres muntanyes. Anem a veure des de fora el lletjot mural de la prehistòria, que a part de gegant no impressiona i entrem al petit museu de la prehistòria, al campismo dos hermanas i vall amunt i vall avall tornem a Viñales (40km).
Aquest cop hem fet una mica de nit a la casa cultural Polo Montañez. Musiqueta fusió cubana, mojito, un faquir chango cuba que juga amb foc... una nit genial.
S’acosta el final i ja toca l’últim dia de bicicleta, hem fet 28 km fins arribar a Pinar del Rio. Aquí hem visitat la fàbrica de guayabita del Pinar (licor típic fet amb guayabitas) i una fàbrica de tabac (on fan els millors puros del món, diuen). Quins preus els puros! Passegem, dinem pizzes cubanes (10 pesos!), xurros de postres i per fi tenim Internet.
Ja toca agafar un bus cap a L'Habana, un dia a la capital i l'avio ens tornarà cap a casa! Salut a tots!
Moltes gràcies a les fonts de suport i d'inspiració de l’aventura i viatge: Com l’informació del bloc de la Laura http://dondevasita.blogspot.com.es/search/label/CUBA i el llibre d'en Pernau, (no tant la Lonely planet molt desactualitzada) També moltes i moltes gràcies als amics i família que ens han animat i patit durant aquest mes! i també gràcies al suport del radikalbikes de Girona. I com no a la família de la Núria, Jose i Tai, sense vosaltres Cuba no haguès estat tant a prop.
L’endemà ens aixequem per agafar el vaixell dels treballadors i anar a cayo Levisa 2h abans que els turistes (bona informació de l’Antonia). Es el primer dia que no toquem la bici. Passem un matí de relax total: sol, hamaca, tumbona, platja, llegir, ombra, ... sobretot les dues primeres hores que no hi ha turistes. Després d'un dinar mediocre (inclòs en els 25 cuc d'entrada) ha començat a ploure de valent, i fins a les 5, hora de marxar, no ha parat. Sempre que anem a la platja acaba plovent. Tornem a casa l'Antonia per agafar forces per demà que tornem a agafar les bicis. Hi trobem una parella de bascos, també ciclistes, amb una nena de 2 anys amb el carretó. Son l’hòstia!
Camí de Viñales hem passat molt a prop de la Cordillera de Guaguanico, les muntanyes surten com bolets, són arrodonides i tenen molta vegetació (palmeres barrejades amb d'altres arbres que fan gràcia). La carretera ha estat cada cop més tranquil•la, passant per zones rurals del Valle de Viñales fent puges i baixes fins arribar a Viñales (55km). Tarda vespre per Viñales, tot el poble vist i sense ETECSA per entrar a Internet.
Passem una bona nit a ca la Nereyda, sembla que ben recuperats del tot. Però avui es un dia de 0 bici, anem a Cayo Jutia amb taxi compartit amb una parella molt maca italo-brasilera que viu a Bèlgica (aquesta crisi...). Passem el dia amb ells en un Cayo Jutia ple de gent, els cubans estan de vacances i és dissabte. Trobem el nostre espai de tranquil•litat després de caminar per la platja i els manglars. Ens fem una mica d'ombra amb fulles de palmera, una mena de barraca. I tot i la pluja de les 3 passem un dia amb molt de sol, aigües cristal•lines i hem vist estrelles de mar de totes mides, i algun peix. I diem adéu al mar de Cuba.
De nou per Viñales, la Laia atuïda pel sol del dia abans, sortim ben tranquils a reconèixer amb la bici el Valle de Viñales fins el Moncada on visitem les Cuevas de Santo Tomas, unes coves impressionants plenes a arrebossar d'estalactites, silenci i foscor, i més si vas amb un guia privat fugint dels grups massius.
Dinem de pícnic i tornem pel mateix camí. Veiem el rostre d'en Jose Marti, silueta formada per tres muntanyes. Anem a veure des de fora el lletjot mural de la prehistòria, que a part de gegant no impressiona i entrem al petit museu de la prehistòria, al campismo dos hermanas i vall amunt i vall avall tornem a Viñales (40km).
Aquest cop hem fet una mica de nit a la casa cultural Polo Montañez. Musiqueta fusió cubana, mojito, un faquir chango cuba que juga amb foc... una nit genial.
S’acosta el final i ja toca l’últim dia de bicicleta, hem fet 28 km fins arribar a Pinar del Rio. Aquí hem visitat la fàbrica de guayabita del Pinar (licor típic fet amb guayabitas) i una fàbrica de tabac (on fan els millors puros del món, diuen). Quins preus els puros! Passegem, dinem pizzes cubanes (10 pesos!), xurros de postres i per fi tenim Internet.
Ja toca agafar un bus cap a L'Habana, un dia a la capital i l'avio ens tornarà cap a casa! Salut a tots!
Visca Cuba Lliure! Viva Cuba Libre!!!
Moltes gràcies a les fonts de suport i d'inspiració de l’aventura i viatge: Com l’informació del bloc de la Laura http://dondevasita.blogspot.com.es/search/label/CUBA i el llibre d'en Pernau, (no tant la Lonely planet molt desactualitzada) També moltes i moltes gràcies als amics i família que ens han animat i patit durant aquest mes! i també gràcies al suport del radikalbikes de Girona. I com no a la família de la Núria, Jose i Tai, sense vosaltres Cuba no haguès estat tant a prop.
Moltes gràcies a tots ha estat inoblidable! I 100% recomanable, fins aviat!
Laia i Jordi 2013
1900km per tot Cuba amb bicicleta, més 4 dies a l'Habana, 1 a Santiago de Cuba, 1 a Cayo Levisa i 1 a Cayo Jutías sense pedalar gens; total 33 dies per Cuba!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada