Despres de molts dies sense disposar d'internet fem una gran
i ultima entrada des de Cuba.Avui s'ha acabat la bici i nomes ens queda un dia
a L'Habana. Del 3 al 12 d'agost
(Varadero, El Fraile, L'Habana, Mariel, Palma Rubia, Cayo Levisa, Viñales, Cayo
Jutias, Valle de Viñales, Pinar del Rio)... A Jaguey Grande vam passar la tarda i la nit a Casa Berta,
un oasis enmig del desert. Al pati hi havia una piscina que ens va anar de
f``abula, i banyant-nos prenent un suc de pinya va ser un goig. Un bon sopar,
un mojito, doble goig!
L'endema ben d'hora vam passar per camps de citrics i canya
de sucre travessant Cuba de sud a nord, passant per Cardenas, ciutat ca``otica,
per arribar a Varadero (90 km), on el transit cada vegada era m´´es intens. Que
hem de dir de Varadero? El dest´´i tur´´istic per excel``encia de Cuba? unes
platges impressionants pero amb el problema d'haver-hi molta gent que no sap on
cal llencar les escombraries. No pots tenir una platja paradis´´iaca amb
llaunes, pl``astics i fins i tot ampolles de vidre a la sorra i l'aigua. Ara ja
ho hem vist, i no ´´es el nostre estil.
El dia seg¨¨uent fem cami cap a Matanzas, volem passar per
Playa Coral i la trobem despr´´es que un jinetero que ens intenti enganyar. uan
la trobem, per``o, no ens ve massa de gust parar i decidim contiuar pedalant i
nar mes enlla de Matanzas.
Passem Matanzas, on veiem el primer tren en tot el viatges
(i mira que hem creuat vies!). Agafem la carretera Via Blanca que ens ha de
portar fins a L'Habana.
Passem pel pont m´´es llarg i mes alt de Cuba, a
Bacunayagua. Anem fent puges i baixes i ens desviem cap a Playa Jibacoa, on
volem dormir al campismo Los Cocos. Pero alla hi ha molts campismos, i tots
plens! Xof! B´´e, no defallim, anem a refrescar-nos a la platja que ho veurem
tot m´´es clar.
Continuem pedalant per la Via Blanca i a El Fraile (87,5km)
trobem una casa per dormir. A mes, passem la tarda ben tranquil.la banyant-nos
i llegint, fent com els cubans d'alla, perqu``e aquest poble no es gens
tur´´istic. A toacar de la costa hi ha un fons mar´´i impressionant.
I cap a
L'Habana (68 km). L'entrada a la ciutat es lletja, amb industria,
contaminaci´´o i cada cop m´´es tr``ansit. Al port, on quan hi vam estar el
primer cop no hi havia ningu, ara es ple de gent fent cua per veure uns
vaixells russos, aviat sera el Carnaval de L'Habana. Tornem a ser al Malecon,
aquest cop en bicicleta!! Anem cap al Vedado, on tenim la casa. Avui dormim a
Casa Blanca, on en Jorge, net d'un catal``a ens acull molt b´´e.
Despres de dutxar-nos anem a menjar i passegem (molt) fins
el vespre, quan compartim un ron amb gel amb en Jorge a la terrassa.
Despr´´es d'una mala nit amb problemes de panxa i de gestionar
l'ampliaci´´o del visat hem sortit tard d'aquesta inmensa ciutat. Amb un av´´is
de la policia perque no es pot anar per la Quinta avenida en bibicleta (hi ha
les embaixades). Per sort el temps ens respecta
i fa un dia n´´uvol.
Arribem a Mariel (44km), poble on no hi ha mes que industria
i un mar contaminat. El malestar no ens deixa anar m´´es lluny.
La casa on dormim est``a molt b´´e, qui ho diria que per
aquests carrers hi ha una casa aix´´i! La terrassa t´´e unes flors precioses on
veiem un zun-zun (ocell petit, col.libri) xuclant el n``ectar. Ens cal
descansar que no estem massa fins.
Cap a Palma
Rubia fem molts puges i baixes que al final ja es fan pesats. Passem per una carretera, a estones mes ben asfaltada que d'altres, i a la dreta veiem el mar i a l'esquerra la Cordillera Guaniguanico, unes muntanyes molt boniques pero que esperem no haver de pujar.
Agafem el trencant de Palma Rubia (92,2km) i entre camps de plataners arribem a Casa l'Antonia (no hi ha res mes). La casa no es de les millors que hem estat, pero quin menjar!
L endema ens aixequem per agafar el barco dels treballadors i anar a cayo Levisa. Es el primer dia que no toquem la bici.
Passem un mati de relax total: sol, amaca, tumbona, platja, llegir, ombra, ... sobretot les dues primeres hores que hi hi ha turistes.
Despr´´es d un dinar mediocre (inclos en els 25 cuc d'entrada) ha començat a ploure de valent, i fins a les 5, hora de marxar, no ha parat. Sempre que anem a la platja acaba plovent.
Tornem a casa l'Antonia per agafar forces per dema que tornem a agafar les bicis. Hi trobem una parella de vascos, tambe ciclistes, amb una nena de 2 anys amb el carreto. Son l'ostia!
Cami de Viñales hem passat molt a prop de la Cordillera de Guaguanico, les muntanyes surten com bolets, son arrodonides i tenen molta vegetacio (palmeres barejades amb d'altres arbres que fan gracia). La carretera ha estat cada cop m´´es tranquil.la, passant per zones rurals del Valle de Viñales fent puges i baixes fins arribar a Viñales (55km).
Tarda vespre per Viñales, tot el poble vist i sense ETECSA per entrar a internet.
Passem una bona nit a ca la Nereyda, sembla que ben recuperats del tot. Pero avui es un dia de 0 bici, anem a Cayo Jutia amb taxi compartit amb una parella molt maca italo-brasilera que viu a Belgica (aquesta crisi...).
Passem el dia amb ells en un Cayo Jutia ple de gent, els cubans estan de vacaces i es dissabte. Trobem el nostre espai de tranquil.litat despres de caminar per la platja i els manglars. Ens fem una mica d'ombra amb fulles de palmera, una mena de barraca. I tot i la pluja de les 3 passem un dia amb molt de sol, aigues cristalines i hem vist estrelles de mar de totes mides, i algun peix. Diem adeu al mar de Cuba.
De nou per Viñales, la Laia atuida pel sol del dia abans, sortim ben tranquils a recoeixer amb bici el Valle de Viñales fins el Moncada on visitem les Cuevas de Santo Tomas, unes coves impressionants plenes a arrebossar d'estalactites, silenci i foscor, i mes si vas amb un guia privat fugint dels grups massius.
Dinem de picknic i tornem pel mateix cami. Veiem el rostre d'en Jose Marti, silueta formada per tres muntanyes. Anem a veure des de fora el lletjot mural de la prehistoria, que a part de gegant no impressiona.
Entrem al petit museu de la prehistoria, al campismo dos hermanas i vall amunt i vall avall tornem a Viñales (40km).
Aquest cop hem fet una mica de nit a la casa cultural Polo Montañez. Musiqueta fusio cubana, mojito, un faquir chango cuba que juga amb foc... una nit genial.
I avui, ultim dia de bicicleta, hem fet 28 km fins arribar a Pinar del Rio. Aqu´´i hem visitat la fabrica de guayabita del Pinar (licor tipic d'aqui fet amb guayabitas) i una fabrica de tabac (de les millors del m´´on, diuen). Quins preus els puros!!!!
Passegem, dinem pizzes cubanes (10 pesos!!!) , xurros de postres i per fi tenim internet.
Dema agafem un bus cap a L'Habana, un dia a la capital i l'avio ens tornara cap a casa. Alla acabarem d'explicar-ho tot. Salut a tots! i Viva Cuba Libre!!!
Aquests tres dies festius hem aprofitat per a fer turisme actiu econòmic, tornant a dormir a casa cada dia. Primer una ruta amb les bicis de carretera per l’Empordà patint la forta tramuntana. Dissabte cap a la Vajol per a fer la ruta en btt dels pics de les Salines del llibre de l’Oriol Guasch en “Btt pel Pirineu Català” tot un canvi de paisatge i terreny (força dur alhora de ciclar-hi) però molt recomanable, grans paisatges i records dels exiliats que varen passar per aquestes contrades fugint dels feixistes al 39, entre ells en Lluís Companys, que en té un monument d’homenatge (potser més d’un i tot). L’endemà una petita ruta ben a prop de casa, l’itinerari dels Sants de Celrà (que feia temps que volíem veure). Feia dies que no omplíem res al bloc, però ja tornarem a fer excursions interessants! Salut!
Entrades
