Primers dies de pedalada per l'illa vermella! Madagascar 2016! Dia 11 de juliol. Tarda. Arribem a l'illa després d'un vol amb Turkish, amb algun retard poc important, fent escala a Istambul i una parada sense escala a l'Illa Maurici que no sabíem. En aquest viatge hem muntar les bicicletes al mateix aeroport, el gran aeroport d'Antananarivo, gairebé ni trobem un racó on fer la part de mecànica que comporta pujar unes bicis en un avió. Això sí, amb Turkish és el primer cop que hem pagat per elles. Normalment al no portar cap altra maleta ja ens les facturàven com el nostre equipatge.
Un cop fet tota la feina hem fet les primeres pedalades (5km) fins a l'hotel Green Palace (a les afores de Tana, diminutiu d'Antananarivo) notant el fred de l'hivern austral i patint perquè marxava el sol (a les 18h és fosc).
Dia 12 de juliol. Comença la nostra ruta en bici per Madagascar. Sortim de l'hotel passant per un mercat força concorregut i agafem la carretera que passa per les afores de la capital fins a trobar la N7 direcció sud. Hi ha força trànsit, però res comparat amb altres capitals que hem visitat. Veiem els primers camps d'arròs, taxi brousse, cebús, gent en bici i a peu ben carregats...
El primer contacte bici-Madagascar és bo. Sembla de bon fer. Ja anirem veient com va.
La N7, principal carretera del país i ben asfaltada, continua força transitada. Una llàstima per nosaltres. Anem passant per pobles grans i petits, camps d'arròs i molta gent fent vida al costat de la carretera. El paisatge és ben vermell, la terra vermella dóna un toc ben diferent a les muntanyes, camps i cases fetes amb la mateixa terra. Per això li diuen l'illa vermella.
Després de 82'7km, 1102m de desnivell positiu, 6h 20min, adaptar-nos a les bicis, una mica de sol, núvol i a estones pluja fina, arribem a Ambatolampy. Un típic poble de les Hautes Terres on passem força fred; està a uns 1300m sobre el nivell del mar i nosaltres contàvem amb un hivern més fluix.
Fem nit a l'hostal Au rendez vous des pecheurs. 
No hi ha massa res a veure al poble, però fem un petit passeig per continuar coneixent aquest nou paisatge cultural. I mengem el primer bistec de zebú i el primer magret!
Dia 13 de juliol. Continuem per l'N7 fent puges i baixes però menys durs que el dia anterior. Cada cop els pobles són més rurals i de muntanya perquè ens enfilem fins els 1720m. 
Molts camps d'arròs en cascada, carros tirats per zebús, també per persones (sovint descalces), gent fent carbó, tallant arbres, recollint resina, fent camions de joguina de fusta, fent maons ben vermells... I sobretot mercats a peu de carretera amb moltes verdures. També molta mainada jugant, treballant o passant l'estona que ens saluden dient vazahá, estranger en malgaix. Ens cansarem de sentir-ho i tot.
Arribem a Antsirabe després de 96,7km, 655m de desnivell positiu i 5h 50min i alguna bona baixada. Antsirabe vol dir "on hi ha molta sal" i és la tercera ciutat mé gran de Madagascar, però a nosaltres no ens ho sembla gaire. Estem a 1475m continuem en les terres altes.
Teníem la idea de continuar fins a Mandrivazo en bici per després fer un tour amb barca pel riu Tsiribihina, anar al parc natural Bemaraha i acabar pedalant des de Belo sur Tsiribihina fins a Morondava passant per l'Avinguda dels baobabs. Però per més d'un costat ens diuen que la carretera que volem fer els propers dies és perillosa (i alguna cosa havíem llegit del 2014) i que amb les bicis serà difícil fer el tour. Així que ens deixem convèncer per en Coco de Chez Billy i farem el tour des d'Antsirabe durant 7 deixant aquí les bicicletes per després continuar la nostra ruta cicloturista cap al sud per l'N7 que diuen que és més segura.
Dia 14 de juliol. Com que el tour comença el 15, tenim tot el dia per visitar la ciutat i els voltants. Pedalem fins al llac Andraikiva, 
un cràter gairebé circular a 1480m amb un bonic passeig/caminet per tot el voltant i on trobem mainada i moltes dones rentant roba. Treuen peces de roba blanca d'una aigua ben vermella!
Hem passat per mercats, corriols, camins de terra... Tot molt interessant però també es pot fer per la carretera N34 direcció Betafo, que és per on hem tornat. En total hem fet 24,4km.
A la tarda hem passejat a peu per Antsirabe per conèixer-la millor. 
Mercats, nens i no tant nens jugant al futbolin o baby foot, el parc de l'est, el llac Ranomaimbo, l'estació... Tot i ser la capital del pousse-pousse (petits carros per portar gent estirats per un home i a voltes bicicleta) no es necessita per visitar la ciutat i menys si et convé estirar les cames.
Fem les nits en pensions ben econòmiques perquè el Chez Billy està ple, però aquí i el restaurant pousse-pousse pots trobar tots els motxillers menjant i passant una bona estona. I nosaltres no en som una excepció.
Fins d'aquí una setmana. Amb la visita al parc feta i recuperant les bicis! Esperem!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada