El disabte 18 de juliol, torna a ploure de ben d'hora i només hi ha un bus que ens porta al segon poble, ja dintre de Laos, on teníem previst fer parada amb la bici. Així que tornem a carregar les bicis a un bus, i cap a Laos! Realment ens hem estalviat una pujada forta, llarga i sense vida, a més de la pluja. A la frontera ja ha parat de ploure, però quin caos de tarifes i taxes per a obtenir el visat i entrar al país! (Fins i tot hem pagat per deixar-nos prendre la temperatura amb un termòmetre que semblava de joguet). En definitiva, arribem a Muong Khua, Laos. Un poblet de carretera, amb l'encant de tenir un poblat antic travessant un pont penjant, el primer temple wat que veiem en el viatge i una mena de moll d'on surten barques riu avall cap a Luang Prabang. A part d'un entorn de selva espectacular.
Diumenge 19 de juliol, avui tocava moure'ns 90km amb barca pel riu Nam Ou! http://connect.garmin.com/activity/839830772 De Moung Khua a Nong Khiaw. Un recorregut fantàstic pel mig de la selva a uns 20km per hora, veient poblets que només s'hi pot arribar pel riu, i viuen del riu; i unes muntanyes envoltades de selva espectaculars. Valia la pena tot i el preu elevat al que sotmeten al turista. El trajecte tranquil, només ha plogut una estona.
Hem arribat a Nong Khiaw, un poble enganxat a banda i banda del riu molt tranquil, on ja estem començant a trobar més turistes. Dormim en una típica cabana de palmera aixecada de terra, les úniques del costat de riu del poble, però abans agafem les bicis per anar a veure la cova Tham Pha Thok, a uns 3km. http://connect.garmin.com/activity/839830803
El dilluns 20 de juliol, tornem a les bicis direcció Pak Mong, 32km, 247d+, 3h i 50min, http://connect.garmin.com/activity/839830853 una carretera vorejant a estones el riu que havíem recorregut el dia abans, amb un paisatge i poblets rurals genials.
Fins i tot aprofitant un moment de pluja vam esmorzar-dinar al restaurant de la família d'un camioner que parla quatre paraules d'anglès, molt simpàtic. Reprenèm la marxa i poc abans d'arribar a Pak Mong la bici de la Laia pateix una averia greu! Els coixinets del pedalier s'han trencat! I a qualsevol pujadeta queda clavada! Arribem com podem, i busquem un mecànic, aquí com al Vietnam al haver-hi tantes motos està ple de mecànics locals que reparen motos dintre el menjador de casa com aquell qui diu. Però ens envien a 12km ennllà on es veu que hi ha un gran Market i la possibilitat de trobar una guesthouse on dormir. Contínuem com podem però en un taller sortint del poble trobem el camioner del restaurant que li solden una part del camió, i al veure'ns i explicar-li s'ofereix a dur-nos al Market, així que vam fer 10km amb el seu camió. Quin gran home.
Doncs a Nom Thouamtai, on hi ha un gran Market, fem el que podem amb la bici, amb uns coixinets semblants i un munt de grassa, ja està el pedalier operatiu i ben tort dels cops. A buscar una guesthouse i sopar, no abans sense caure un bon aiguat! Aquest monsoon!
http://connect.garmin.com/activity/839830864
Dimarts 21, ens aixequem ben d'hora, volem fer 100km. Així ho fem, arribem a Luang Prabang en 8 hores 105km i 800d+http://connect.garmin.com/activity/839830955 les bicis han aguantat tot i haver de canviar dos cops la cambra de davant de la meva bici, la talonera es mou i trenca les cambres, crec. Definitiva una ruta trencacames veient rius afluents d'afluents fins arribar al gran riu Mekong. Selva i més selva, on sempre anàvem acompanyats de poblets rurals i la seva gent, amb els seus nens dien Sabai-dee! Al veure'ns passar!
Només quan quedaven 15km la pluja ens va fer parar dos cops, però ja teníem coll avall la pedalada i Luang Prabang, l'antiga capital i estat a la butxaca.
Tot arrodonit amb un sopar barbacue a la llera d'aquest impressionant riu, el Mekong.
El dimecres 22 de juliol de 2015, Luang Prabang. Dediquem tot el dia a conèixer aquesta ciutat, bressol del rei de Laos i amb més de 30 temples budistes. Monjos i turistes! Una ciutat estranya, però captivadora. Mercat de matí pels locals (menjar), mercat nocturn pels turistes (paradetes de roba i objectes) i a més paradetes de menjar de baguettes, sucs i cafès, o de nit, ple de parades de menjar, barbacoes o fins i tot bufets lliure a peu de carrer (estret això sí). Sense oblidar la llera del Mekong i del Nam Khan, que n'envolten la part antiga. Protegit per un turó amb la seva estupa i unes vistes genials. Entre entrades a museus i temples, Luang Prabang es torna poc econòmica, tot i dormir a la guesthouse Norasingh (punt mig de preu i molt ben situada) i menjar per cap caler al carrer.
Dijous 23 de juliol, tornem a la carretera, http://connect.garmin.com/activity/844905095 avui 30km entre arrossars i camps de pinyes amb els pobles rurals plens de paradetes venen-les acabades de tallar. També a mig camí hem fet una parada que prometia molt i no ha estat a l'alçada de les expectatives, les Tat Sae waterfalls. Aquestes cascades amb piscines d'aigua cristalína i passeig amb elefant si vols, resulta que encara no porten prou aigua, i tot i desviar-nos, deixar les bicis i carregar les alforges a una barca per anar uns metres riu amunt a trobar aquest indret, ens hem trobat un lloc força sec, amb un encant especial, esperant l'arribada de l'aigua.
Per sort hem estat una bona estona amb tot l'entorn per a nosaltres sols. Sense banyada refrescant, tornem a les bicis i enfilem fins a Xian Ngeun, on fem parada esperant els dos ports de muntanya del dia següent.
La primera setmana a Laos i segona d'aquesta aventura pel sud-est asiàtic està tancada, però ens ha deixat uns dies sense Internet, travessant les muntanyes de Luang Prabang direcció sud.
Divendres 24 de juliol, 54'7km bastant èpics, amb els 1800 de desnivell i tots sota la pluja (sense dades del garmin que no les sincronitza), unes 7 hores de pujada de força bon fer (només un moment hem tocat el 10%), ara bé, els paisatges enboirats amb les siluetes de les muntanyes i la vegetació selvàtica, entre la pluja, ha estat una visió i un petit patiment de resultat satisfactori. Poblets, molt menys que els darrers dies, però amb vida rural de muntanya i els seus cultius. Al final hem fet parada a Kiewkacham, només té uns tres restaurants i dos guesthouses, una senzilla i l'altre pitjor! Però per sort la senzilla té una dutxa a compartir, amb aigua calenta, i és que sense parar de ploure en tot el dia i a 1500m d'alçada, estem enfredolits.
Ja som al dissabte 25 de juliol, tornem a pedalar sota la pluja, (sense dades del garmin de nou, que no les sincronitza), unes 8 hores 74'7km i 1270d+. Una ruta més freda i enboirada que l'anterior, ja que ens movíem per sobre dels 1000m en un trencacames de pujades i baixades. Força frustrant no poder veure bé el fons del paisatge. Per sort després de fer una noodle soup i patir un tros més les inclemències meteorològiques, als últims 15km hem començat a baixar just quan ha parat de ploure, i sense obrir-se el cel, hem notat el sol i ha marxat la boira, deixant-nos unes vistes de muntanyes càrstiques espectaculars, plenes de vegetació.
Diumenge 26 de juliol, per fi tenim Internet. Som A Vang Vieng. http://connect.garmin.com/activity/844909593 L'etapa d'avui, més dura del previst. 80km 550d+ i unes 7 hores amb dinar i tot (on el garmin ha deixat de gravar la ruta al km 59, perdent part del tram, i potser les rutes dels dies anteriors, deu ser l'aigua). Tot i alguna baixada impressionant, a mig matí ha tornat la pluja, i no pas xim xim. Realment ens hem d'acostumar al monzó, però és força emprenyador. El paisatge entre arrossars i muntanyes càrstiques, i tot ple de gent a l'entorn d'aquest cultiu. Per fi hem arribat a Vang Vieng, on comprem un pneumàtic i una cambra, ja que ahir se'n va tallar un lateralment (uns 2'8€ la cambra, cara; i 4'8€ el pneumàtic, barat. Ja veurem si duren). Ah i tornem a trobar turistes. Aquest poble en el passat era el paradís de la "festa". Ara, és ple de guesthouses i agències per a fer activitats d'aventura al riu i per les muntanyes (bici com nosaltres, XD). Això sí, a la tarda, torna a ploure! Però no ens privem de passejar vora del riu i el poble.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada