Adéu bicis, adéu Madagascar. D'avió en avió, Tana.

Dia 6 d'agost de 2016. Passegem per Tuléar/Toliara ja sense bicicletes. Fem el turista, comprem algun petit record, enviem postals, caminem per l'espigó i ens acomiadem de l'oceà Índic/mar del canal de Moçambic... Però aquí no hi ha gaire més a fer ni a veure. Coneixem una noia estrangera que ha treballat a l'institut de Tuléar 3 anys, i parlem de com està el país, experiències seves i de la nostra aventura cicloturista. Ens confirma el que hem anat sentint durant tot el viatge, anar sol per zones més perdudes de Madagascar no és recomanat pels turistes.  
Agafem un taxi i anem cap a l'aeroport de Toliara, súper petit! pugem a un avió d'Air Madagascar, i tot i el que hem llegit, sortim i arribem a l'hora a Tana (Antananarivo) ja ens queden dos dies i aquests són per passar a la capital de l'illa, la Repoblikan'i Madagasikara. Taxi i cap a l'hotel, trànsit, trànsit, i se'ns fa de nit en el trajecte, és dissabte i tot està ben animat. però nosaltres anem de dret al restaurant de l'hotel Solè i després a l'habitació a descensar. Realment ens han recomanat, a la guia, diferent gent del país i alguns amics que hem fet durant el viatge, que s'ha de vigilar molt a la nit per Tana. No per patir un agressió física, però si un robatori, no hi ha enllumenat públic, la crisis, ciutat, massa gent... 
Penúltim dia, diumenge 7 d'agost de 2016. Passem el dia sense sortir gairebé de l'habitació de l'hotel. Un dels dos ha patit un mal d'estómac molt fort, com una mala indigestió molt forta. (En Jordi) A la tarda sortim una estona (molt curta). Però no està gaire fort tot i que ja es troba millor i això vol dir que toca agafar forces sopant. L'excursió just ens porta per l'avinguda de l'independència on hi ha l'ajuntament i escales amunt la plaça de l'independència.

I sorpresa, som diumenge, el restaurant de l'hotel està tancat. Demanem una pizza i unes "pommes frites" per menjar a l'habitació de l'hotel mentre veiem alguna pel·lícula en francès, això encara no ho havíem fet mai, menjar a la porta de l'habitació!
Dilluns 7 d'agost. Molt millor de salut, recuperats. Avui sí, toca anar a visitar Tana. Comencem dient a tot tipus de taxistes del centre de la ciutat que no necessitem els seus serveis i a caminar. Ens enfilem per corriols per pujar a la part alta d'Antananarivo fins el palau de la reina (Rova), on hem d'entrar-hi amb un guia per força. Però les vistes valen molt la pena, una panoràmica espectacular de de tota la ciutat. Això sí, el palau i la Història dels reis i reines de Tana i Madagascar, no llueixen molt, ja que el palau va ser cremat en la revolució i actualment només han restaurat l'exterior. Però el guia, en anglès ens explica molts detalls i anècdotes. Però només ens ajuda a situar en l'horitzó 2 de les 12 muntanyes sagrades de Tana. Al sortir passem per una rèplica de l'antiga porta de defensa de la ciutat, a l'estil de pedres gegants rodones, també alguns edificis més governamentals, com el palau de justícia antic i algun altre palauet de la part alta.

Anem baixant direcció al llac Anosy, entre esglésies de diferents variants de cristianisme ben restaurades i els interessants renaults i citröens antics que omplen la ciutat fent de taxis. Observant la vida tranquil·la d'un dilluns a la capital del país. 

Arribem al llac Anosy i el voregem, gaudint de la vista contraria de la part alta de Tana i el palau de la reina, amb el cartell d'Antananarivo copiant al de Hollywood.

Dinem per la zona d'Isoraka i fem la tarda més de botigues de records, el palau de congressos, la plaça d'independència, avui ja plena de venedors i l'estació de tren de Saorano al final de l'avinguda d'independència totalment viva, com canvia del diumenge a la tarda. No ens estalviarem de dir i advertir la pobresa infantil de tota aquesta zona, i de com les mares indiquen i distribueixen la mainada als llocs claus més turístics.

Acabem la jornada al gran i ple mercat d'Analakely ben situats pel "shopping time" dels records que sempre deixem a l'últim moment. 

Relax prenent una de les últimes THB la cervesa nacional. I cap a l'hotel a sopar per últim cop per l'illa vermella de l'Àfrica austral.
Últim dia, 9 d'agost. Anem a esmorzar al Glacier, un cafè afranceçat de pastissos espectaculars i després carreguem els últims objectes que ens volem endur cap a casa d'aquesta interessant cultura. Fem la gran bossa de ràfia amb les nostres alforges dintre, transformant-se en el nostre equipatge. Aquest cop fem el trajecte a l'aeroport amb el mini bus que l'empresa de l'aeroport té. 

 

 Fem el vol a Istambul amb retard, després de tornar a fer escala a illa Maurici. Fem l'escala i el vol cap a casa, és ben puntual. a la tarda trepitgem Barcelona i al vespre Celrà i Bordils. Una aventura més acabada. La primera a l'hemisferi Sud i la primera per Àfrica en bicicleta.