6a setmana i última d'aquest increïble viatge pel sud-est asiàtic. Per fi arribem a l'objectiu final, que ens havíem proposat com a premi per la pedalada. Trobar la Platja! dijous 13 i divendres 14 d'agost de 2015, som a Shianouk Ville (platja d'Otres 2) fem dos dies de relax, el primer dia, de platja total, amb sorra blanca, mig dia amb la platja per a nosaltres sols, amb una aigua clara i calenta que al llarg del dia és va enterbolint. I en uns bungalows de palmera típics jemers, al garden elephant, amb ambient i menjar genial. La porta al paradís?
http://connect.garmin.com/modern/activity/872280356/share/0?lang=català&t=1440124461680
A més esquivant la pluja i gaudint d'un sol fantàstic! Ja podem dir que la platja d'Otres 2, és la més tranquil.la. Quina sort haver-la escollit! Otres 1 també ens ha agradat, més gent i allotjaments, però ben tranquils. Res a veure amb les de tocar a la ciutat, plenes de tot; (Locals i allotjaments a l'engròs, festa, casinos, brutícia, pobresa...)
Dissabte 15 i diumenge16 i després d'agafar un ferry, ens plantem a l'illa de Koh Rong,
on fem dos dies per acabar d'arrodonir el viatge, en unes platges paradisíaques. Sorra blanca, racons solitaris i aigua calenta i netíssima. El primer el passem per la platja de Koh Thai, just on hi ha el poble i la continuació, on es troben els bungalows de palmera davant el mar. Nosaltres ens estem d'alt de tot d'un turonet, enmig la jungla, a l'última línia de bungalows, més econòmic i tranquils. Al Paradise bungalows. On tením llum de 18 a 6, ja que a l'illa van amb generadors. Des d'alà, les hamaques del porxo hi veiem micos (macacos), una mena de camaleó i compartim lavabo amb un geko (llangardaix típic, blavòs i granat, que hem vist també a Vietnam i Laos). La mateixa tarda, roques a través anem a la platja que queda més al nord, llarga, tranquil.la, amb una sorra blanquíssima i l'aigua transparent, on hi ha una illeta de sorra davant d'una sortida de riu de la selva. Una mica d'snorkel, happy hour al poble i sopar al gran porxo de palmera del Paradaise. Primer dia de platja a l'illa fet.
El segon dia, fem amb molt de relax el matí i ens apuntem a un tour amb barca, on farem diferents activitats per 8$ amb beguda inclosa. Sense grans expectatives, la veritat, però ho fem perquè uns companys valencians ens parlen molt bé de l'activitat de nadar amb el plàcton lluminiscent, una de les activitats del pack. Doncs gran sorpresa i gran dia. Comencem en una barca típica laoisiana, on coincidim amb unes australianes, unes noies catalanes i una altra parella. Primera parada, snorkel a una illeta tota de roques i selva, on gaudim moltíssim, del fons de roques, corall, plantes, eriçons de mar gegants i tot de peixos.
L'aventura continua cervesa en mà amb el fishing, comprem gambetes a uns pescadors, des de la seva barca enmig l'oceà, i a pescar! Amb un fil de cuca enroscat a una ampolla d'aigua, amb la certesa que el que pesquèssim ens ho menjaríem. Una de les australianes, la primera a posar la gamba a l'aigua, nota una estravada, un dels dos nois mariners que ens porta, ja li pren l'ampolla i comença a dir "big one" i quan el treu, mare meva, quin troç de peix, dos pams de llarg i més d'un d'alt. Animats, la resta de tripulants anem pescant peixos que no arriben al pam. Fem una bona caixa i cap a coconut beach, una platja encara més maca que les d'ahir. La barca ben a prop de la sorra, platja molt poc profunda, on podem anar a buscar-hi cerveses i algun cubata, mentre ens fan el peix i unes broquetes de pollastre en una barbacoa d'alt la barca.
Increïble i contetíssims, mengem a la sorra i passem la tarda de cel tapat pel monzó fins que es pon el sol. Després de tot, i súper satisfets, toca banyada enmig de l'oceà, completament de nit, enmig del plàcton, i com s'il.lumina amb el moviment dels braços i mans! Quin munt de bons moments!
El dilluns 17 d'agost de 2015, decidim saltar a l'illa del costat Koh Rong Samloem, i així poder haver estat en dos illes increïbles i paradisíaques, i efectivament, aquesta és més tranquil.la, menys poblada. La platja principal Sarracen Bay, està plagada de bungalows davant el mar, molts en construcció. Com on dormim, el sweet dreams, dos bungalows davant la platja i una mena de bungalows adossats a segona línia de mar a mig fer, on uns ucraïnesos estan fent un racó idíl·lic, fàcil, ja que la jungla arriba a pocs metres d'aquesta sorra blanca. Però ells tenen un tracte proper i el millor restaurant de la platja, petitó i on tot és boníssim a part de ser el més econòmic, segurament. A cada àpat tenen cua de gent d'altres resorts, sort que només allotgen unes 4 parelles en el seu.
Matí de relax a Sarracen Bay i a la tarda 1'5km per un caminet enmig la selva per a travessar l'illa per la part estreta i arribar a la millor platja de totes, the Lazy beach, la gandula, platja antigament només accesible als hostes de l'únic ressort que hi ha. Però ara està oberta.
Una platja més brillant i neta que les altres (i ja ho èren) on l'aigua és més profunda, més turquesa, transparent... Roques i jungla als dos extrems, amenitzat pel vol d'una àguila marina enorme. Aquest final de viatge, és realment el premi que buscàvem a la nostra pedalada.
El dimarts 18 d'agost, després de veure sortir el sol a Koh Rong Samloem, des del gronxador i les hamaques del sweet dreams, passem les dos primeres hores de sol gaudint de la platja, gairebé per a nosaltres dos sols.
Però estem en èpoques de monzó, i tants dies de platja fugint de la pluja, era molta sort. Comença a ploure mentrés esmorzem, i amb alguna treva, perquè no para en tot el dia, arribem a l'últim vaixell del viatge. Aquest temps no ens importa gaire avui, perquè estem de retirada cap a Phonm Penh, a la capital de nou. Dia de transport, el speed ferry i el bus. Tot plegat per fer nit a la ciutat d'on surt el nostre avió en unes 36h i aprofitar-les per visitar allò que no vam veure en la primera estada.
El dimecres 19 d'agost de 2015, últim dia sencer i el volem aprofitar al màxim a Phonm Penh, després d'esmorzar a le royal guesthouse, on fem nit, negociem amb un conductor de remork o tuk tuk (depen qui ho diu), molt simpàtic, per anar al museu-espai commemoratiu del camp d'extermini de Choueng Ek i el museu de la presó S21 de Toul Sleng. Molts turistes, diuen que són de visita obligada. Però són molt colpidores i alhora interessants. Provaré de resumir aquestes visites tant dures, junt amb la història tant terrible explicada en aquests dos indrets.
Tracten sobre el genocidi dels jemers rojos durant la revolució delirant de Pol Pot. Bàsicament, en nom d'un comunisme rural ferotge, va voler acabar amb tot progrés, exterminant qualsevol amb indicis intel.lectuals, metges, professors... Portar ulleres o tenir un bolígraf a la butxaca (anècdotes explicades durant les visites). Van expulsar la població de les ciutats, obligant a tothom a treballar la terra i tornant als pobles d'orígen de cada família.
Tots a un món rural col.lectiu on crear una societat sostenible sense cap mena de modernització. Un caos que entre el 1975 i 1978 va cometre un genocidi brutal, on no es van escapar ni dones i nens, amb principis tant bàrbars, com, "acabar amb arbres des de l'arrel" (parlant de famílies senceres) o, "val més la pena matar un innocent per error que deixar un enemic viu". Arribant a embogir i purgant als pròpis jemers si eren acusats amb qualsevol mínima excusa, fins i tot per ser massa comunistes (referint-se a altres interpretacions). Com per exemple amb Vietnam, enfrontats amb ells tot i ser antics alïats contra els estadiunidencs del tiu Sam. Els nord americans del sud (EEUU) després de bombardejar els Cambodjans per subministrar als Vietnamites, van deixar la majoria de la població de l'entorn rural en la pobresa extrema, fil conductor, aprofitat pels de Pol Pot per a culpar, el progrés i les ciutats, destruint-les junt amb fàbriques i molts dels seus habitants, sobretot intel.lectuals. Aconseguint-ne el suport, els jemers, els autèntics Kampuchans, eren aquests, les gents sense res del camp, les muntanyes i la jungla. El seu futur passava per triplicar la producció d'arròs i tornar a l'edat mitjana en un tancament total. Que va acabar amb gran part de la població, en tres anys i mig Cambodja va passar de 8 milions d'habitants a 5... no només per les atrocitats del genocidi, als camps de concentració de tot el país, sinó, perquè a meitat de règim, no hi havia arròs per a menjar, ja que es venia a Xina a canvi d'armes. Pels enfrontaments armats que es van iniciar entre Cambodjans dissidents, Tailàndia i Vietnam.
Van ser aquests últims, junt amb les brigades cambodjanes d'alliberament, que van possar fi a aquesta fatalitat d'interpretació del comunisme. Realment, un xoc total, sinó conèixes aquesta història. (Segurament està explicat a mitges i amb la meva presició limitada, reduït a un dia d'experiència i una lectura a la Lonely Planet). Però realment, la manera d'exposar els fets en aquests dos espais, són molt durs. Fotos, roba, crànis i ossos; mostrat explícitament... Que et fan venir més d'un mareig.
La societat cambodjana s'està aixecant d'aquells fets, rebutjant-ho com a societat i treballant-ho. Això m'ha semblat avui. Alguns països amb passats foscos, haurien de seguir l'exemple d'Alemanya i de Cambodja, i haurien d'haver treballat aquests punts puntxants, les societats ho necesiten. Mai es pot mirar cap a un altre costat i esperar que els cadàvers no surtin a la superfície. Això m'ha quedat clar avui. Volia reflexionar en veu alta, ja que és una de les coses que et demanen en plena visita, i explicar què he après, sobre com la humanitat (tristament) ha mancat en el nostre passat, per sort de tant en tant.
Desprės d'aquesta lliçó que hem rebut i descol.locats, hem acabat de fer de turistes al russian market, fer el millor cafè amb gel de la ciutat i a passejar més d'una hora fins al palau reial i els wats que envolten aquesta zona on el Mekong passa per la ciutat ajuntant-se amb altres rius.
Cambodja, Cambodia, Kampuchea... Un país, avui, però una cultura molt antiga de molt abans d'Angkor. Plena d'històries bòniques, però amb d'altres de terribles. Ànims jemers.
El dijous 20 i divendres 21 d'agost de 2015, últim dia, o mig dia, des de Phonm Penh (dijous) fem l'última passejada i ens firem amb compres de roba i bambes de preus molt baixos al mercat central, el Thmei Psar. Segons la meva opinió i contradint la Lonely, és un lloc millor per a trobar roba i objectes interessants per al turista. Fem passar les hores fins que agafem un tuk tuk per anar a l'aeroport internacional de Phonm Penh. Fins a Doha, on fem nit durant un trànsfer de 12 hores.
Esperant per arribar a Barcelona i d'allà a casa, a Celrà, que ens esperen la nostra gent i la festa major de Bordils, per ajudar-nos a acabar de girar l'horari del jet lag.
42 dies ha durat aquesta aventura, aquest viatge; ple d'esforç, d'emocions, noves vivències, cultures i gent molt diverses, però molt properes, paisatges, terres, muntanyes i illes, rius voltant el gran Mekong i mars de l'Oceà Pacífic, ciutats i pobles, jungla i més jungla, wats i més wats... en definitiva vida per tot arreu, molt antiga i molt jove. Que ens ha ensenyat un troç d'ella a fragments brillants, per aprendre coses noves, per obrir les parets del nostre fer. En definitiva trobar el que busquem quan viatgem. Ja siguin 1500km amb la bicicleta, o d'altres amb bus, barca, camió, furgoneta, tuk tuk i a peu. Tot un nou repte superat i viscut, com sempre plegats arribant on volem arribar. Gaudir. Laia i Jordi estiu de 2015.
Entrades
